15 d'octubre de 2004
Sorolls al cinema
GLÒRIA
TERMES PIGUILLEM. Barcelona.
Voldria fer saber a Dolors Padrós, autora
de la carta Les crispetes del cinema (10/10/04),
que comparteixo les seves dificultats per gaudir plenament del cinema. La majoria
de sales s'han convertit en una cort on es permet rosegar i xarrupar a la manera
dels porcs. I xerrar-hi com a cotorres. Les paraules, els sons i la música
de la pel·lícula es contaminen de sorolls afegits. El camp sonor
de la sala, que hauria d'estar tan net com el visual, acostuma a ser fastigós.
Qui ha comprat una entrada a canvi de poder veure i escoltar una pel·lícula
en condicions correctes, té raó de sentir-se estafat. Dit això,
m'agradaria oferir-li algunes estratègies útils, per si de cas no
les coneix: 1) Assistir sempre a les primeres sessions. Havent dinat la gent no
té gana de crispetes. 2) Esperar que editin el film en DVD i gaudir-lo
en la intimitat domèstica. El format d'imatge és reduït, però
el so és perfecte. I la possibilitat de concentrar-se, absoluta. A més,
pots menjar crispetes sense molestar ningú. 3) Abonar-se a la Filmoteca
de Catalunya, on consideren que el cinema és un art, i no un pretext per
menjar i beure. Prohibit entrar-hi amb aliments i begudes. Els espectadors, muts
i a la gàbia. Només miren i escolten. I si s'escau, riuen. Un paradís.
Si res d'això no satisfà, hi ha un truc, un pèl denigrant,
però molt eficaç: els taps a les orelles. Aquests enginys filtren
les molestes porqueries sonores que t'engeguen els veïns de butaca, però
permeten percebre perfectament el so de la pel·lícula. Ara, tot
plegat només són pedaços que no arreglen les condicions miserables
en què tenim accés al cinema d'estrena. La solució passa
per fer com la Dolors Padrós: usar el sentit de l'oïda de manera crítica
i actuar en conseqüència, és a dir, queixar-se i reclamar.
Cosa que la majoria estem molt lluny de practicar, com ho demostra, per exemple,
la quantitat de músiques ambientals que ens empassem cada dia sense ni
adonar-nos-en. Però això són crispetes d'una altra paperina...