15 d'octubre de 2004

Sorolls al cinema

GLÒRIA TERMES PIGUILLEM. Barcelona.
Voldria fer saber a Dolors Padrós, autora de la carta Les crispetes del cinema (10/10/04), que comparteixo les seves dificultats per gaudir plenament del cinema. La majoria de sales s'han convertit en una cort on es permet rosegar i xarrupar a la manera dels porcs. I xerrar-hi com a cotorres. Les paraules, els sons i la música de la pel·lícula es contaminen de sorolls afegits. El camp sonor de la sala, que hauria d'estar tan net com el visual, acostuma a ser fastigós. Qui ha comprat una entrada a canvi de poder veure i escoltar una pel·lícula en condicions correctes, té raó de sentir-se estafat. Dit això, m'agradaria oferir-li algunes estratègies útils, per si de cas no les coneix: 1) Assistir sempre a les primeres sessions. Havent dinat la gent no té gana de crispetes. 2) Esperar que editin el film en DVD i gaudir-lo en la intimitat domèstica. El format d'imatge és reduït, però el so és perfecte. I la possibilitat de concentrar-se, absoluta. A més, pots menjar crispetes sense molestar ningú. 3) Abonar-se a la Filmoteca de Catalunya, on consideren que el cinema és un art, i no un pretext per menjar i beure. Prohibit entrar-hi amb aliments i begudes. Els espectadors, muts i a la gàbia. Només miren i escolten. I si s'escau, riuen. Un paradís. Si res d'això no satisfà, hi ha un truc, un pèl denigrant, però molt eficaç: els taps a les orelles. Aquests enginys filtren les molestes porqueries sonores que t'engeguen els veïns de butaca, però permeten percebre perfectament el so de la pel·lícula. Ara, tot plegat només són pedaços que no arreglen les condicions miserables en què tenim accés al cinema d'estrena. La solució passa per fer com la Dolors Padrós: usar el sentit de l'oïda de manera crítica i actuar en conseqüència, és a dir, queixar-se i reclamar. Cosa que la majoria estem molt lluny de practicar, com ho demostra, per exemple, la quantitat de músiques ambientals que ens empassem cada dia sense ni adonar-nos-en. Però això són crispetes d'una altra paperina...

tornar tornar