10 d'octubre de 2004

Les crispetes del cinema

DOLORS PADRÓS. Barcelona.
Jo sóc fumadora i, per no trepitjar els drets dels no-fumadors, quan vaig al cinema (i a molts d'altres llocs) me n'he d'estar del plaer que per mi representa el fet de fumar. Doncs bé, resulta que els meus drets per poder veure tranquil·lament un película, per la qual he pagat una entrada, sense haver de patir la desagrablable pudor i, encara pitjor, el soroll de mastegar i de remenar les paperines fins a trobar la darrera crispeta... del veí del darrere o del costat, són trepitjats sessió darrere sessió. I no parlem de l'afegit dels immensos gots de beguda, amb les seves canyes corresponents, que xarrupen com a possessos.
Crec que som molts els que no podem gaudir plenament del cinema per culpa d'aquesta situació. Si us plau, ja n'hi ha prou.

tornar