• Imprimir
• Enviar

Volem campanes catalanes, ja!

Bernat Dedéu / Filòsof / i músic

Oblidin l’empadronament de Vic, el cementiri d’Ascó, el canvi climàtic
barceloní, i facin el favor de parar esment a una notícia veritablement clau per
al país. Anunciem-ho, sense sordina; el so de les campanes de les esglésies ja
és legal! El govern de la Generalitat les ha declarades patrimoni cultural
immaterial sonor, amb la qual cosa quedaran excloses de les condicions de
protecció acústica a què s’han d’ajustar altres temples. Estem d’enhorabona,
ciutadans feligresos! Aviat quedaran ben lluny aquells temps en què qualsevol
urbanita descregut podia queixar-se del gong que servia a l’altíssim per
indicar-nos l’inexorable pas del temps, a risc d’alterar una somnolència que
-com qualsevol afer humà- és merament contingent i sotmesa als designis
divins.

El govern obra santament, seguint el consell de l’omnipotent Unesco, que ha
declarat patrimoni immaterial altres sonoritats excelses com ara les expressions
orals dels pigmeus aka o el silbo gomero (el llenguatge xiulat dels
pagesos canaris) i músiques en clar perill d’extinció com el tango. Catalunya
patia, fins ara, un enorme greuge comparatiu internacional pel que fa a la
immaterialitat cultural sonora. Primer legalitzàrem la Patum de Berga i ara li
ha tocat la gràcia a les nostres delicioses campanes. I pensar que encara hi ha
insensibles que gosen opinar que el so de les campanes eclesials, bo i
immaterial, té conseqüències físiques pernicioses per al timpà dels humans, tal
que sovint t’arriba a tocar els collons de l’ànima amb nocturnitat i d’una
manera totalment científica! Colla de materialistes! I que ningú no pretengui
comparar l’extraordinari so dels campanars catalans amb aquella fressa sòrdida
que fan els moros a les mesquites, micròfon en mà i proferint contrasentits, i
que a sobre s’assembla al flamencu espanyol! Quin poc respecte immaterial
a la cultura catalana immaterial!

Prego a les autoritats que celebrin la bona nova amb un concert per a
campanes (ordit per un compositor català, només faltaria!) i que s’interpreti
arreu del país. Que ho sàpiga tothom; després de la campana de Gauss, la campana
més famosa serà la campana catalana. Volem campanes catalanes, ja!