7 de gener de 2005

Soroll veïnal
Marisa Martín
Barcelona

Felicito EL PERIÓDICO per l'entrevista feta a Lluís Gallardo publicada l'1 de desembre passat, en la qual s'abordava el tema del soroll. Com ell diu, "només qui el pateix sap que horrible que és". El meu marit i jo patim des de fa 17 anys el soroll dels veïns. Un dia vam demanar als veïns de dalt que no fessin tant soroll, i a partir d'això va començar la tempesta: cops i arrossegament de mobles, dia i nit. Vam denunciar-los, vam trucar a la policia. Tot impossible. Ara tenen gossos. Els dissabtes i els diumenges utilitzen trepants i altres instruments sorollosos. No puc estendre la roba al pati, perquè hi llencen escarabats o cigarros. L'ajuntament hauria de distribuir fullets a tots les cases de Barcelona on es determinessin les lleis (si és que n'existeixen) sobre el soroll, i fer públics telèfons on puguem recórrer en aquests casos. Encara hi ha molt d'incivisme en aquesta ciutat.

tornar