4 de setembre de 2003

Les festes a prop de casa meva

Miquel Iglesias Quevedo / Tarragona

Quina alegria que es celebrin les festes de la meva ciutat tan a prop de casa meva!...

I és que jo visc enfront de la «Bocacalle», sortosament molt a prop de la plaça de la Font, tot just al costat de l'hospital de Santa Tecla. (Això em fa pensar, solidàriament, en l'alegria que també els meus ve•ns malalts, postoperats, sofrents, deuen experimentar quan, amb gran esplendidesa de decibels i sense garraperia d'horaris -avui ha estat fins a les cinc de la matinada-, la música (?) ha sonat, altíssima, sense interrupció).

Bé, doncs, pels nostres regidors responsables de festes i alegria; encara que em pregunto si també hi deu haver uns altres regidors encarregats que es respecti el descans a què tenen dret els ve•ns. I fins i tot, ignorant com sóc, a les quatre de la matinada, no podent aguantar més tanta i tanta alegria, he trucat a la Guàrdia Urbana, recordant-los l'existència d'unes ordenances sobre sorolls i horaris permesos i pregant-los que es passessin pels voltants del lloc on es difonia tanta alegria per a tothom i actuessin en conseqüencia. Resposta: que no hi podien fer res... ja que aquest esclat d'alegria estava organitzat pel mateix Ajuntament. Gràcies.

Sort que hem pogut dormir entre cinc i set de la matinada, quan els simpàtics grallers ens han vingut a saludar sota la nostra finestra i a convidar-nos a seguir participant de tanta i tanta alegria.

Ara esperarem Santa Tecla, i després Cap d'Any, el Carnaval, Sant Joan... Oh, que bé!

tornar