3 de juny de 2005
El metro: un
infern acústic
Al Quadern de Ciutat del 29 de maig, Al·leluia: els mòbils també
al metro, Lluís Anton Baulenas fa constar que a les andanes del metro
de Barcelona hi ha "una contaminació acústica molt gran".
Com a visitant assidu d'aquest subterrani tètric, ho puc corroborar.
És segur que la imminent possibilitat d'usar-hi els mòbils encara
hi farà augmentar el soroll. Convindria una campanya per fer saber a
la gent que els mòbils disposen de vibradors i promocionar l'ús
del tacte, en lloc de l'oïda, per detectar les trucades. D'altra banda,
és del tot imprescindible un curset de civisme que corregeixi la manca
de tacte dels responsables de TMB quan fan servir les pantalles de Canal Metro
per obligar-nos a escoltar publicitat i la megafonia per donar-nos la llauna
amb musiqueta ambiental.
M'ha agradat que el Sr. Baulenas manifesti que "al metro hi ha molt de
soroll ambiental, provocat pels trens, pels viatgers i per la inefable companyia
i les maneres d'amenitzar l'espera que tenen els usuaris". Això
darrer, però, no ho acabo d'entendre. Sembla que s'hi ha colat alguna
errada. Potser hauria de ser així: "I per la inefable companyia
(TMB) i les maneres que tenen d'amenitzar l'espera als usuaris".
Ja fa temps que el metro és un infern acústic. I no seran només
els usuaris de mòbils els que afegiran més llenya al foc. Els
dimonis de TMB se les pensen totes per turmentar els qui estem condemnats a
agafar el metro cada dia: han comprat uns trens nous amb monitors de vídeo
a l'interior! A partir d'ara, a més de fer-ho a les andanes, ens atabalaran
amb publicitat sorollosa també durant el trajecte. Ja m'ho explicarà,
Sr. Baulenas, perquè jo no penso tornar-hi més.
Daniel Ruiz
Barcelona