29 d'agost de 2004

Abocador humà descontrolat a George Orwell(*)
Esther Castilla Sánchez
Barcelona

La situació a la plaça George Orwell lluny de millorar empitjora dia a dia pels que la vivim i estem obligats a "digerir, en paraules de la nostra consellera de medi ambient, el rebuig que genera la ciutat". Fora bo que ella mateixa digerís uns quants anys com portem nosaltres sense dret al descans (havent d'anar cada nit invariablement amb taps a les orelles), sense dret a la intimitat (havent de veure a diari la titola a uns quants esser humans que com zombis pul.lulen per les cantonades a la vista de les nostres criatures i de tothom que s'hi vulgui acostar a aquesta mena de parc temàtic de la marginalitat alternativa), sense dret a portar als nostres fills a les escoles de barri, sense dret a no deixar que els nostres fills juguin a la plaça (havent de pagar any rere any tota sort de activitats extraescolars per tal de que visquin al menys un altre realitat a la que estan obligats al travessar els seus carrers per fer un o un altre recado), sense dret a triar (ni l'hora en que un podrà anar-se'n a dormir i asegurar que l'entorn serà prou calmat com per facilitar el conciliar la son, ni la música que un vol escoltar a casa seva ja que hi ha a la plaça un "interés manifest" per part dels negocis que en ella hi són d'aleccionar-nos a diari i especialment a l'estiu de quina és la música que hem d'escoltar en tot moment), sense dret a un entorn mínimament net i saludable (a diari hem de conviure amb les rates, les cucaratxes xineses enormes i amb el cap groc, el paviment aixecat i embarrinat com en una antiga medina marroquí dels anys 80) sense drets en definitiva a una vida digna i respectable. Fora bo que es "digerís" davant de casa seva on segur que no ha de trucar cada nit varios cops a la guàrdia urbana d'"ofici" per tal de ridícula i vergonyosament delegar en les forces de l'ordre públic l'acompliment de les ordenances obligant als que en ella s'amunteguen a escampar la boira a un altre lloc, el que pot en aquestes contrades asemblar-se més a fer respectar el descans nocturn dels veins i veines per consens com es fa a d'altres barris de la ciutat com ara Gràcia. Aqui la gràcia és que molts viuen del desmadre (venda d'alcohol i altres estimulants) i que aquesta petita plaça dona realment per molt i es fa malgrat les aparences força caixa i ja se sap "Barcelona és bona si la bossa sona" i aquí sona i molt ininterrumpudament 24h sobre 24 hores si un es fixa en la cantitat de locals de nova creació i en la renovació que han engegat els que han sobreviscut així com en la cadena trófica que s'ha organitzat al seu voltant, des de l'atracador de senyores que arriben a la ciutat i a les que se les roba amb intimidació i violència fins als que en els últims 6 anys han triplicat el nombre de negocis al barri des d'aquest "modest" però solvent si més no abocador humà descontrolat.
Estaria encantada d'entrevistar-me amb na Imma Mayol o amb qui sigui que es vegi amb cor de fer quelcom de veritat per nosaltres. Una estada a casa meva seria segurament per a ella o per qui sigui que tingui valor a viure-ho com per a mí ho va estar trepitjar els diferents estadis de digestió d'un abocador controlat d'escombreiries urbanes.
A l'espera de la seva resposta els saludo atentament

Esther Castilla

(*) Des de Enviï'ns les seves queixes

tornar