26 de maig de 2004

Soroll d'un gos abandonat(*)
Santiago Juvé Cuxart
Barcelona

Els meus veins del costat tenen un gosset. No el treuen mai al carrer. Per aquest motiu o d'altres, el gos té un caràcter molt histèric. A més a més els veïns tenen un nen petit que no para de jugar amb el gos, que es passa tot el dia bordant, menys quan arriba el pare, cap al vespre, que els fa callar a tots .Molts diumenges marxen de casa però hi deixen el gos tancat, i l'animal es dedica a bordar sense interrupció fins que tornen, potser 10 o 12 hores. Els pisos toquen menjador amb menjador. Si ens quedem a casa el diumenge no podem estar tranquils.
Ho hem provat tot: parlar amb ells; el marit diu que ho comprèn però que no pot fer res; la dona deia que té una depressió i el gos li va bé, ara ja ens insulta i ens engega a fer punyetes. La Guàrdia Urbana ha vingut unes quantes vegades però no fan res.
Els altres veïns el senten molt poc i es posen "al nostre lloc", però a ells no els molesta. S'han reflexat les nostres queixes als llibres d'actes de la comunitat, i prou. Això no té solució, a la meva muller l'hi afecta moltíssim. Es posa molt nerviosa, i a mi per partida doble, el gos per una banda, i els problemes de mala convivència amb ella, que sembla que pensi que jo hauria de fer quelcom i no ho faig (per mi és pitjor això últim), és a dir, que sembla que el culpable (parcial) sigui jo. Tothom que li expliques et proposa solucions absurdes, tals com enverinar el gos, donar-li una pallissa al amo i d'altres bajanades semblants (ells no tenen el problema), i acaben dient "a mi això no m'ho farien" (?), i s'en van tranquil.lament a casa seva. No hi ha solució. O si?

(*) Des de Enviï'ns les seves queixes

tornar