24 de novembre de 2004

El cotxe sostenible

Un cop transcorreguda la gran Setmana de la Mobilitat Sostenible, voldria confessar als pedagogs de l’Ajuntament de Barcelona que m’he portat bé i he fet cas dels seus consells. Habitualment em faig transportar amb els trens de Rodalies de Renfe i amb el metro de TMB. Com que són uns mitjans de transport insostenibles, o sigui, inaguantables, durant aquesta setmana els he substituït pel cotxe sostenible d’un amic que fa el mateix trajecte que jo. Llàstima no haver-ho fet abans!

Vostès, com que van sempre en cotxe oficial, no es poden imaginar el que és passar-se cada dia una hora tancada hermèticament dins d’un vagó mentre els directius de Renfe no paren de ficar-te música ambiental per les orelles. I que els de TMB et facin el mateix als vestíbuls del metro i a sobre et crispin els nervis amb les sorolloses pantalletes de les andanes. A dins del cotxe és una altra cosa. M’hi sento lliure. Si el meu amic posa música, li demano si la pot apagar. I ell, que és bona persona, comprèn que em molesta i té la deferència de treure-la.

Als directius de Renfe i TMB ja els pots suplicar. Ells van a la seva. Només es preocupen dels seus interessos creats i practicar la demagògia acústica. Doncs ja s’ho faran. Jo em passo al cotxe sostenible.

Clara Guitart. Barcelona

tornar