21 d'agost de 2004

Diagonal Mar: civisme

M'encantava sortir a la meva terrassa davant el parc de Diagonal Mar, seure a llegir i a contemplar l'anar i venir de la gent..., però uns noiets ja m'han despertat del meu somni cursi. Com que ningú vigila el parc quan es tanca a la nit, ja fa temps que hi entren, saltant per sobre les tanques. S'asseuen als bancs que hi ha just davant de la meva finestra, posen música flamenca a alt volum, fan palmes, criden...

Tota una festassa a les dotze o a la una de la nit, quan la majoria dels veïns ens hem de llevar molt aviat. La policia ha estat avisada en diverses ocasions, però no s'hi han personat mai. A més, durant el dia, juguen a futbol davant els vidres de casa nostra; llencen a terra restes de menjar i envoltoris, tot i tenir una paperera a cinc metres; fan guixades a tort i dret, i dirigeixen tota mena d'improperis i propostes d'índole sexual a les veïnes, entre elles la meva dona.

Tot i això, mai he vist a cap guarda del parc dir-los ni mitja paraula. En canvi, que no se m'acudeixi trepitjar una mica la gespa o tenir el gos a un metre sense lligar, perquè venen com formigues al menjar a recriminar-me la meva incívica actitud. De vegades penso que el món va a l'inrevés.

JOAN RIBERA MASÓ
Barcelona

tornar