19 de desembre de 2005

Amb els taps posats
Jordi López

La publicitat formarà part de tot el sistema mentre no el canviem.
Un exemple és la que es fa a les instal·lacions públiques del metro de Barcelona, on l’usuari transita per pura necessitat. No m’acostumo als televisors de les andanes. Molesten, i molt!

El sistema rutlla al 100% i les notícies, ara locutades, són l’esquer per passar a tot volum el thriller de la peli que només fan als millors cinemes. Sí, exactament com a casa, però amb una lleugera diferència: pago un bitllet, no puc canviar el canal, ni abaixar el volum, ni apagar el televisor!
Per exemple, escoltar les notícies fetes a Madrid en castellà, perquè ara han decidit no traduir-les. Senyor Clos, ahir vaig agafar el nou tren de la L5 i vaig veure que era ple de monitors.

De moment només diuen quina és la parada següent. Però digui’m: tants monitors per dir-nos a quina parada anem? O ens anem entenent, o hauré d’entrar al metro amb els taps posats.

tornar