19 de gener de 2004

La brutícia sonora del metro

Al Quadern de Ciutat 'Tips de soroll' (11-1-04), Lluís-Anton Baluenas es fa ressò de les protestes aparegudes en cartes als diaris contra l'ambientació sonora del metro de Barcelona. Els queixosos que ens les hem d'haver amb la desdenyosa intransigència de TMB li hem d'agrair que, a més, ens faci costat.
Respecte al referèndum que proposa, els de TMB ja el donen per fet: "Les enquestes de percepció i valoració" en què "el 95% de les persones enquestades van mostrar la seva aprovació". Llàstima que aquests passatemps tinguin un valor nul: que a una persona li agradi sentir música mentre es belluga pel metro no li dóna dret, per més majoria que sigui, a fer-la sentir, o patir, als altres. Una enquesta valuosa s'hauria de formular així: "¿Li agrada que surti música per la megafonia i que els televisors siguin sonors, tenint en compte que això molesta a algunes persones?". La majoria dirien que no. Per civisme. I perquè es tracta d'un caprici del tot prescindible.
L'altre argument amb què TMB tracta de neutralitzar les queixes és la utòpica existència d'uns "espais on no se sent la música ambiental ni el so de Canal Metro". Aquests paradisos no existeixen. Les lleis físiques del so no ho permeten. A part que pretendre que ens amunteguem tots allà com uns ratpenats és una befa, per no parlar d'atemptat contra els drets civils.
De fet, hi ha una solució molt més assenyada. És la que, des de fa anys, han adoptat els Ferrocarils de la Generalitat (FGC). Aquí també disposen d'un servei de megafonia que dóna els avisos pertinents, però mai no hi emeten música. També han col·locat monitors a les andanes, però són silenciosos. Així, a diferència de TMB, han aconseguit una ambientació sonora d'una qualitat humana exemplar: acollidora, oberta, respectuosa amb tothom, civilitzada, neta, ecològica i sostenible. Ho prova el fet que ningú no se'n queixa. Enhorabona i que duri!

Rafael F.F.
Barcelona

tornar