17 d'agost de 2003

Contaminació sonora al metro

És prodigiós que hi hagi persones que, enmig de la resignació general, reaccionin davant de les agressions sonores amb què els responsables de TMB maltracten els usuaris del metro de Barcelona. Mai no agrairem prou la carta del Sr. Andreu Cayuela (26-7-03), on planta cara a les temibles pantalles de les andanes que no paren de projectar soroll publicitari.
Ara: s'hi haurien de corregir un parell d'afirmacions no prou exactes. No és pas d'ara que ens hem quedat sense la llibertat d'escollir: ja fa anys que ens la van prendre amb la música que feien sortir per la megafonia, una música que ni era clàssica, sortosament!, ni sonava a baix volum, i que, si bé ha desaparegut de les andanes, continua importunant pels vestíbuls i passadissos. I respecte a la impossibilitat de concentrar-se en cap altra cosa, aquest soroll musical era tan molest com ho pugui ser ara la publicitat sonora. Cal remarcar-ho, no fos cas que tinguessin la benignitat de fer callar els altaveus dels televisors, però tornessin a posar-nos música. No hauríem arreglat res i seguiríem, com sempre, sense gaudir del trajecte.

Josep M. Guillén Mestre
Barcelona

tornar