16 de març de 2005

Impunitat acústica municipal

Fins fa pocs anys era només a l'estiu que els veïns d'alguns llocs de Barcelona havíem de suportar que els vidres i les parets de casa tremolessin per l'acció de les ones sonores. Ara ens passa cada cap de setmana de l'any. ¿Gaudir d'un dia tranquil a casa després d'una setmana de feina? ¿Gaudir d'una música o d'una pel·lícula? Més val treure-s'ho del cap i resignar-se, perquè qui mana mana, i aquests han decidit que en un espai obert al mig de la ciutat, en qualsevol plaça, es poden autoritzar tota mena d'espectacles, habitualment acompanyats -imprescindible!- de molts watts de potència musical durant tot el dia. Els veïns del voltant de l'avinguda de la Catedral segur que no som els únics que suportem des de fa temps aquesta impunitat, que sembla originada en un concepte de la vida urbana en el qual el que impera és el bon rotllo i l'aparador. Això vol dir generalment que els ciutadans es fan retratar, i que el seu benestar queda per als discursos i per als períodes preelectorals. Què deu ser el que volen? Que marxem de casa nostra? Que potser no paguem com ho fan l'alcalde i els altres jerarques municipals, sota la finestra dels quals segur que, casualment, no s'autoritzen aquests saraus?

Lluís Cifuentes
Barcelona

tornar