16 de marzo de 2005

Soroll als trens, un problema greu
Aina Pedraza

Senyor Lluís M. Cano, unes preguntes: ¿és que hi ha algú entre els que reclamen a Renfe el seu dret a viatjar sense música que l’impedeixi queixar-se d’allò que vostè considera que «importa de veritat»?
Doncs faci-ho tan com vulgui i respecti que els altres facin com vostè. Jo, per exemple, trobo gravíssim que a més de transportar-nos de peu i ben apretadets es riguin de nosaltres fent-nos empassar fil musical perquè ens distraguem dels problemes de veritat.
¿Vostè creu que la contaminació acústica innecessària és un problema de mentida? Per a moltes persones, la musiqueta en un tren és ‘un so no desitjat’, la definició de soroll, segons l’OMS. Per liquidar el problema de la música obligada, ¿cal que primer augmentin el nombre de vagons, ampliïn els horaris i cacin els qui es colen?
Jo crec que amb apagar la musiqueta, passi-ho bé, problema! I ningú no se’n queixarà mai més. Un prec: no menystingui les queixes dels altres. Valen tan com les seves. Així, entre tots aconseguirem uns trens millors.

tornar