El silenci de les campanes

 

Edición en Castellano

/ INTERNACIONAL

Dimecres 30 maig 2007


LA PREGUNTA

¿És suficient la indemnització oferta pel caos del Prat?


[veure’n
més]

Vota i guanya un Audi
A3


Edición Impresa Els dies vençuts// Joan
Barril

Ni
gràcies ni càstig

Edición Impresa Els triomfs de
Ruiz-Gallardón i Esperanza Aguirre// JOAN Tapia

¿Madrid
és de dretes?

LA PREGUNTA

¿Després de les eleccions, creu que hauria de governar la llista més
votada?


[veure’n
més]

Vota i guanya un Audi
A3


LA PREGUNTA

¿Què ha de passar amb el mercat d’antiguitats que des de fa 8 anys es munta
dos divendres al mes a la plaça de Corsini?


[veure’n
més]

Vota i guanya un Audi
A3


LA PREGUNTA

¿Camil·la hauria de ser coronada en un futur reina d’Anglaterra?


[veure’n
més]

Vota i guanya un Audi
A3


Edición Impresa ELS VESTITS DE LA
DISSENYADORA CATALANA ROSA CLARÁ I DE L’ALEMANY KARL LAGERFELD OBREN LA 17a CITA
NUPCIAL DE BARCELONA

Princeses
filiformes de mussolina

Edición Impresa ELS VESTITS DE LA
DISSENYADORA CATALANA ROSA CLARÁ I DE L’ALEMANY KARL LAGERFELD OBREN LA 17a CITA
NUPCIAL DE BARCELONA

El
Gaudí Núvies comença amb la mirada posada en l’estil retro

LA PREGUNTA

¿Després de les eleccions, creu que hauria de governar la llista més
votada?


[veure’n
més]

Vota i guanya un Audi
A3

LA PREGUNTA

Un jove s’ofereix per Internet per escoltar a estranys ¿Trucaria a un
desconegut per a explicar-li els seus problemes?


[veure’n
més]

Vota i guanya un Audi
A3


Portada > Internacional

FOTOGALERIA

Miss Univers 2007

Miss Univers 2007

Les imatges de la cerimònia de Mèxic

Edició Impresa

Aquesta notícia pertany a l’edició en paper

Si ho desitja, pot consultar la versió PDF

Veure
fitxer (pdf)

LA PREGUNTA

¿Ha seguit la campanya de les eleccions franceses?


[veure’n
més]

Vota i guanya un Audi
A3

30/5/2007 Edición Impresa CRÒNICA DES DE ROMA //
ROSSEND DOMÈNECH

El silenci de les campanes

ROSSEND Domènech

Un es preguntava aquest matí pel so de les campanes a la ciutat. Al poble
d’origen encara toquen a morts, anuncien un bateig i el pas, lent o ràpid, de
les hores. En el passat sonaven a sometent i a incendi als boscos. A Roma,
marquen només el rellotge i l’arribada del vespre, un ritu religiós oblidat.
Però les volen fer callar igualment i a tot el país els posen la vida
difícil.
Potser les campanes ja no serveixen de res, perquè expressen la
cultura d’una mena de comunitat que ja ha estat reemplaçada per una altra de ben
diferent. En cas que s’incendiïn els boscos, es crida els
bombers.
L’Ajuntament de Gènova ha imposat multes, argumentant que són causa
de contaminació acústica. A Rimini, un parroquià ha denunciat les campanes i el
tribunal ha obligat a posar-los un silenciador. Un jutge de Montefiascone ha
absolt el monsenyor del lloc, perquè el repic de les seves campanes «no destorba
la tranquil.litat pública», com l’acusaven els feligresos. Davant de l’allau de
protestes, els bisbes del país van treure no fa gaire un «reglament sobre el so
de les campanes». Poc després, el cardenal de Milà va dictar un decret
aconsellant una «adequada moderació en l’ús de les campanes i en la durada» del
so: dos minuts de repicament els dies laborals i tres minuts els festius. Altres
bisbes aconsellen usar-les únicament durant el dia.
Les queixes tenen
història. Durant els anys 60, el cardenal de Milà, elegit després papa amb el
nom de Pau VI, va imposar que comencessin a sonar només a partir de les set del
matí i que guardessin silenci des de les set del vespre, perquè a la ciutat hi
havia molts obrers que es llevaven abans que sortís el sol. A l’arribar al
Vaticà, va disposar el mateix per a Roma, encara que no sembla suficient.
Les
campanes de Roma ja no informen la comunitat, perquè han arribat la ràdio, la
tele, el correu electrònic i els mòbils. Però, com les altres campanes, han
acompanyat la seva història. Als pobles de Normandia van anunciar el
desembarcament dels aliats. A la Tosca de Pucini subratllen el drama i
els seus batecs tenyeixen les pàgines de Dante i García Lorca. Les campanades a
mort de Llach es confonen amb les de Hemingway, denunciant la mort de les
llibertats.
Hi ha les campanes romàntiques de Schiller i les èpiques de
Mascagni. Les d’Ovidi i Eurípides. Les de Fedre i Aristòfanes. Recentment José
Saramago va recordar aquell pagès de Florència que amb els redoblaments de les
campanes va anunciar, en època feudal, la mort de la justícia. Les cases de les
campanes –espadanyes, agulles i torres– firmen els cels dels burgs medievals i
de les ciutats renaixentistes. Una campana dels tribunals pontificis, avui
Congrés d’Itàlia, anunciava fins al segle XIX el final de la jornada laboral i
el seu ressò se sentia per tota la ciutat. Però el soroll del trànsit modern,
amnistiat de contaminacions acústiques, ofegaria avui el seu so.
Un es
pregunta si, una vegada silenciades les campanes, els carrerons del centre de
Roma o les òrfenes perifèries urbanes seguiran sent les mateixes.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll al inicio
Ir al contenido