JUTJAT CONTENCIOS ADMINISTRATIU 12 BARCELONA
RDA. UNIVERSITAT, 18. 8ª PLANTA
08007 BARCELONA

Recurs d'empara ordinari -drets fonamentals 425/2005 Secció: 2ª
Part actora: GUSTAU LOPEZ ALCARAZ i JAUME ARNAU i ALBOS
Representant de la part actora: LLUÍS GALLARDO FERNÁNDEZ
Part demandada: AJUNTAMENT DE MALGRAT DE MAR i BEACH
PROMOTIONS 2000, S.A.
Representant de la part demandada: FCO. JAVIER MANJARIN ALBERT i FRANCISCO PASCUAL PASCUAL


SENTENCIA Nº 52/2006


Barcelona, 13 de febrer de 2006

Eduard Paricio i Rallo, magistrat-jutge del Jutjat Contenciós Administratiu nº 12 de la Província de Barcelona, he vist el recurs promogut per GUSTAVO LOPEZ ALCARAZ i JAUME ARNAU i ALBOS, contra l'AJUNTAMENT de MALGRAT de MAR.


ANTECEDENTS

PRIMER. El dia 12 d'agost de 2005 va tenir entrada en aquest Jutjat contenciós administratiu l'escrit d'interposició d'aquest recurs plantejat d'acord amb el procediment especial de l'escrit d'interposició d'aquest recurs plantejat d'acord amb el procediment especial de defensa jurisdiccional dels drets fonamentals i llibertars publiques previst a l'article 114 i següents de la Llei jurisdiccional. Hom esmenta com drets fonamentals infringits el dret a la integritat física i moral (article 15 CE), el dret a la intimitat personal i familiar (article 18.1 CE), i el dret a la inviolabilitat del domicili (article 18.2).
En data 22 de setembre la recurrent va formular demanda, mitjançant la qual va demanar sentència que declari la inactivitat de l'Ajuntament de Malgrat de Mar en la correcta disciplina i sanció de les activitats que s'exerceixen a l'aire lliure pels establiments ubicats al voltant del domicili dels actors; que es declari la lesió dels drets
dels drets fonamentals dels recurrents a la integritat física, a la intimitat personal i familiar i a la inviolabilitat del domicili per causa de la inactivitat de l'Ajuntament demandat; que, per al cas que s'atorguin de nou llicencies d'ambientació musical a l'aire lliure, es declari l'obligació de l'Ajuntament de Malgrat de Mar d'adoptar en el termini mes breu possible totes les mesures adients pel cessament de l'escreix de soroll permès a l'exterior i a l'interior de l'habitatge, i a executar subsidiàriament -per precinte cautelar de les instal·lacions el cessament de les activitats contaminats en cas d'incompliment; i es condemni així mateix a l'Ajuntament a rescabalar als recurrents els danys i perjudicis soferts mitjançant una indemnització de 6.000 euros per cadascun dels dos actors.
Hom fonamenta les anteriors pretensions en el fet que els establiments que despleguen una activitat d'ambientació musical a l'aire lliure al voltant del domicili dels recurrents superen habitualment el límit màxim de soroll admissible, fins el punt de violar sistemàticament els drets fonamentals invocats, i que l'Ajuntament en resulta responsable per al seva manca d'activitat de control i de clausura de les esmentades activitats.

SEGON. En data 11 de desembre de 2005 es va suspendre el curs d'aquest procés a petició de les parts, suspensió que va aixecar a sol·licitud de l'actora mitjançant provisió de 16 de desembre.

TERCER. El Ministeri Fiscal va informar tot demanant l'estimació d'aquest recurs i que s'ordeni a l'Ajuntament demandat a adoptar les mides procedents per al cessament immediat de la vulneració dels drets fonamentals invocats. Alhora, la representació de la codemandada va formular al·legacions en que va demanar la desestimació d'aquest recurs. Per la seva banda, la representació de l' Administració demandada va formular al·legacions en les que,despres d' aportar els fonaments que va entendre escaients al seu dret, va sol·licitar la inadmisio d'aquest recurs o, subsidiàriament, la seva desestimació i la imposició de les costes processals a l'autora,Acte seguit es va obrir la fase probatòria, i es va admetre i practicar la sol·licitada per les parts, amb el resultat que figura a les actuacions, desprès del que el procés va quedar vist per sentencia.

QUART. En la tramitació d'aquestes actuacions s'han acomplert les prescripcions legals.


FETS PROVATS

PRIMER. Segons que consta a la documentació que integra l'expedient administratiu i que ha estat portada a prova, en data 14 de juliol de 2005 els actors van presentar davant l'Ajuntament de Malgrat de Mar denuncia per inactivitat administrativa d'acord amb allò previst a l'article 29.1 i 115.1 de la Llei jurisdiccional, tot requerint l'adopció de les mides pertinents, especificant el precintat dels focus de contaminació acústica pertinents de les activitats autoritzades al voltant del seu domicili, amb apercebent de recurs jurisdiccional L'anterior requeriment no ha estat objecte de contestació.

SEGON. Així mateix, de la documentació que consta a l'expedient administratiu i de l'aportada per les parts es desprenen els següents fets, que es tenen per provats:
-En dates 24 i 25 de maig i 3 de juny de 2005 l'Alcaldessa de Malgrat de Mar va concedir a "Mavian SA" (Hotel Reymar, Passeig Marítim Nº 96), "Beach Promotions 2000 SA" (Hotel Cargo Nova del Passeig Marítim Nº 92) i a l'entitat "Port Nemo SL" (av. Pins Nº 31-33) sengles llicències per a la realització d'activitats musicals a l'aire lliure tots el dies de la setmana, des de la data de la llicència fins el dia de tots sants. Consta a la llicència la limitació de l'activitat fins les 24 hores els dies laborables i fins 1 els festius, i l'obligació de no sobrepassar els valors guia d'immissió en l'ambient exterior de 75dB de 7 a 22 hores i 70dB de 22hores fins al límit horari assenyalant, d'acord amb allò establert a l'article 9 de l'ordenança municipal. A la llicència s'adverteix així mateix que l'incompliment de les anteriors condicions suposarà la paralització immediata de l'activitat, sense perjudici de la corresponent sanció.
- Els recurrents i altres veïns van presentar al registre d'entrada municipal denúncies i queixes els dies 3, 6, 14, 29 de juny de 2005. En data 29 de juliol els recurrents van presentar una sol·licitud formal de revisió de la vigent ordenança de sorolls i de les activitats de referència. Consta així mateix sengles queixes subscrites per la comunitat de veïns dels edificis Horitzó II en dades 12 d'agost de 2003, 20de setembre de 2003 i el 6 d'abril de 2004.
- La policia local de Malgrat de Mar va actuar a denúncia dels recurrents en dades 30 de maig, 3, 6, 7, 10, 13, 16, 28 de juny, 7 de juliol, 13 i 22 d'agost, 13 i 24 de setembre, sempre de l'any 2005.
- Consten a l'expedient administratiu les següents actes o comprovacions d'infracció horària subscrites per la policia local de Malgrat de Mar:
- El dia 6 de juny la policia va comprovar que el soroll provenint de la musica de les terrasses no permet el descans a cap lloc del domicili del Sr. Gustavo López. Consta així mateix que en marxar la patrulla el recurrent es va tornar a queixar que l'establiment havia pujat de nou el volum.
- En data 7 de juny, a les 22'35 hores, la policia va comprovar al mateix domicili un volum de 62-64dBA amb les persianes baixades i 76 dBA amb les finestres obertes, i que les músiques provenien dels hotels Rey-mar i Cartagonava.
- En data 7 de juny de 2005, a l' 1'50 hores, la policia local va comprovar que el Pub-restaurant Nemo emetia música audible des de l'exterior del local. En data 20 de juny l'Alcaldessa va incoar expedient sancionador. Consta resolució de 23 de setembre en que s'imposa a l'establiment una multa de 2.400 euros per excedir de tancament.
- El 16 de juny de 2005 la policia local va comprovar el nivell de soroll a l'habitatge del recurrent Sr. López Alcaraz, amb el resultat de 70DbA al dormitori (81 dBA, un cop aplicats els correctors K1 i K3), 62'3 dBA al menjador a les 22'30 hores: 70-71 dBA (81corregit) i 55 dBA a les 22'40 hores, sempre amb finestres obertes. Soroll imputable exclusivament als Hotels Cartagonova, Restaurante-bar Nemo i Rey-mar, particularment a aquest darrere, segons que consta a l'informe policial.
- En data 21 de juny es va incoar expedient sancionador.En data 5 d'octubre l'Alcaldessa va imposar una sanció de 3.000 euros.
- El 19 de juny de 2005, a les 00.50 hores, la policia local va comprovar el nivell de soroll al domicili del Sr. José Medina a l'Avinguda dels Pins Nº 35, 7º, 5ª. Es va constatar que noms el Restaurant Nemo emetia aleshores musica a l'aire lliure, amb el resultat de 63dBA al dormitori i 65,5 dBA al menjador i un resultat corregit de 73,5 dBA, un cop aplicats els coeficients correctors. En data de 21 de juny de 2005 es va incorar expedient sancionador que va cloure amb sanció de 2.000 euros de data 23 de setembre.
- Consta alhora la incoació d'expedients sancionadors a l'Hotel Rey-mar per infracció de l'ordenança de sorolls els dies 18 de juliol i 22 d'agost de 2005.

TERCER. De la prova practicada en aquest procés i concretament de l'estudi i mesuraments de so duts a terme per l'empresa "ECA" a encàrrec de l'Ajuntament demandat i de els declaracions de les senyores Cristina Gabaldon Martínez. Mercedes Moreno Roselló i Magdalena Bonet Ginesta, totes elles veïnes de la zona, es desprenen els següents fets:
- Els sorolls mesurats a l'Avinguda Els Pins nº 35 el 24 de setembre de 2005 eren de 66 dBA a les 21 hores; 73,4 dBA, a les 22 hores; 69'5 dBA a les 23 hores; 70,5dBA, a les 24hores; i 56'6 dBA a l' 1 hores, amb el resultat de superar. se tant l'ordenança municipal com la Llei 16/2002 des de les 22 a 00 hores.
- Que habitualment els veïns de la zona pateixen sorolls diaris molt elevats entre les 21 i les 24 els dies laborables i fins l'1 els dies festius, de juny a setembre; sorolls que provenen de els activitats musicals a l'aire lliure dels establiments de la zona, que al seus domicilis han de parlar a crits; que cada any es pitjor i no consta cap actuació municipal per millorar les coses.
- Que en data 11 d'agost de 2005 la junta de govern Local va contractar l'elaboració d'un mapa acústic el suport tècnic per l'elaboració d'una nova ordenança de sorolls i vibracions, i en data 19 de gener de 2005 el ple municipal va inicialment la nova ordenança municipal.


FONAMENTS DE DRET

PRIMER. La representació de l'Administració demandada planteja la inadmissibilitat d'aquest recurs per discrepància entre allò que es demana a l'escrit d'interposició del recurs i la pretensió que formula a l'escrit de demanda.
Tanmateix, a l'escrit d'interposició no es planteja cap pretensió substantiva sinó que simplement es demana que es tingui per interposat el recurs i es reclami els expedients administratius corresponents, sense més. No és a l'escrit d'interposició on el recurrent ha de plantejar la pretensió, sinó a l'escrit de demanda, segons es desprèn clarament dels articles 45 i 56 de la Llei jurisdiccional. L'objecte del recurs es la pretensió que hom formula (article 1 de la Llei jurisdiccional), de forma que per determinar aquest objecte cal estar exclusivament a allò que es demana a l'escrit de demanda.
En definitiva, no s'aprecia cap contradicció entre allò que es demanda a l'escrit d'interposició -una pretensió merament processal- i allò que es demana a l' escrit de demanda -una pretensió substantiva- , que constitueix l'objecte únic de recurs.

SEGON. Els recurrents plantegen aquest recurs contra la inactivitat administrativa de l'Ajuntament de Malgrat de Mar en el control de soroll que provoquen les activitats musicals a l'aire lliure que el mateix Ajuntament ha autoritzat. S'imputa en aquest sentit una inactivitat temporalment indefinida, que ve de lluny, concretament de l'any 2003. segons que s'esmenta en diverses ocasions.
Doncs bé, certament la nova Llei jurisdiccional ha superat el tradicional caràcter revisor que aquesta jurisdicció havia arrossegat des de la seva gènesi. Ara bé, no és menys cert que l'actuació administrativa continua essent determinant, doncs si bé l'acte impugnat ja s'ha dit, ha passat a ser la pretensió formulada pel recurrent, si al menys constitueix un pressupòsit indispensable del recurs -article 25 LJ-, doncs les pretensions queden necessàriament lligades bé a una concreta actuació, bé a una concreta inactivitat. En altres paraules, no es pot plantejar el recurs jurisdiccional com un judici il·limitat a una administració publica, sinó com un judici adreçat a una actuació o a una manca d'actuació precises. Per tant, no resulta possible un recurs adreçat genèricament contra la inactivitat de l'Ajuntament demandat en el control d'unes activitats d'ambientació musical sense esmentar quines concretes actuacions no s'han dur a terme i a quin precís període de temps es refereix la inactivitat imputada.
En aquest sentit, cal remarcar que les activitats musicals abjecte d'aquest recurs es duen a terme anualment a la temporada d'estiu, a partir de llicències de temporada que cada any atorga de nou l'Ajuntament. Per tant, aquest procés s'haurà de constrenyir a l'eventual inactivitat de l'Administració demandada durant la temporada 2005, dons els possibles incompliments municipals referits a temporades anterior no va ser qüestionats i impugnats en el seu moment i -com s'ha dit- , no és funció del procés jurisdiccional fiscalitzar una actuació històrica indefinida de l'administració demandada.
En definitiva, cal tenir en compte que els recurrents van denunciar la inactivitat en un precís moment, el 14 de juliol de 2005, de forma que es tracta d'abordar la inactivitat administrativa d'aquest moment, es a dir, la referida a la temporada de l'any 2005 fins el mateix moment de la denuncia i els 20 dies posteriors a la mateixa -article 115LJ-.
Des d'un punt de vista material, l'objecte de judici haurà de ser concretament la inactivitat consistent en la manca de clausura de les activitat o la no imposició de mides correctores que assegurin de forma efectiva la limitació dels sorolls emesos al màxim legalment establert.

TERCER. Un cop delimitat l'abast d'aquest procés cal admetre que, en efecte, estem davant d'una situació d'inactivitat municipal, doncs son constants els requeriments que els actors i els altres veien van fer l'any 2005 davant d'una situació repetida d'infracció d'un límits d'immissió sonora que de per si ja eren prou permissius, i també es constant la comprovació efectiva d'uns nivells d'inmisio sonora inacceptables, comprovació feta en diverses ocasions per la policia local i també per la mateixa empresa "ECA" que va fer un estudi per encàrrec municipal.
No hi ha dubte del dret dels veïns i especialment dels recurrents a gaudir d'un medi que no resulti agredit per la contaminació sonora provenint de les activitats autoritzades per l'Ajuntament. Cal constatar en aquest punt la responsabilitat municipal en matèria de contaminació acústica derivada de les activitats privades d'acord amb allò previst a la Llei 3/98 de l'administració ambiental, a la Llei 16/2002 de contaminació acústica a la Ley 37/03 del ruido, a la Llei 10/90 d'espectacle i activitats recreatives, i a la mateixa ordenança municipal de sorolls i vibracions vigent aleshores. Tampoc hi ha dubte sobre les potestats de policia que ostenta l'Ajuntament per al control de les activitats, concretament les d'imposició de les mides correctores i de clausura preventiva o definitiva de l'activitat, a banda de la potestat sancionadora. Tampoc hi ha dubtes que les esmentades potestats constitueixen cadascuna d'elles un autèntic deuré jurídic d'actuació -article 12.1 de la Llei 30/92-, deure del que deriva un correlatiu dret dels ciutadans afectats doncs aquest es el contingut legalment definit del dret al gaudir del medi ambient establert a l'article 45 de la Constitució Espanyola. Tampoc no hi ha dubte que un nivell de sorolls excessiu i habitual com el que s'ha acreditat en aquest procés afecta els drets a la intimitat personal i familiar (article 18.1CE) i a la inviolabilitat del domicili (article 18.2 CE), i podria afectar també el dret a la integritat física i moral (article 15), encara que aquest extrem no ha quedat acreditat en les presents actuacions dons els informes mèdics aportats no assoleixen un rigor i versemblança suficients. La jurisprudència recent ha estat ben clara en determinar que un nivell de soroll excessiu afecta els drets fonamentals esmentats, particularment la sentencia del Tribunal Europeu de Dret Humans de 16 de novembre de 2004, les sentències del Tribunal Constitucional n º 191/01, n º 191/01 i n º 16/04,la sentencia del Tribunal Suprem de 10 d'abril de 2003 (EDJ 2003/17758) i també les sentències del Tribunal superior de Justícia de Catalunya de 18 de juliol de 2002 (EDJ 2002/60637) i de 10 de febrer de 2005 (EDJ 2005/97135).
Es constata així mateix que en el cas que en ocupa hi ha una situació de manca activitat imputable a l'Ajuntament de Malgrat de Mar, doncs si bé és cert que va instruir alguns procediments sancionadors i també ha endegat un procés de reforma de l'ordenança municipal de sorolls i vibracions, aquestes actuacions no han estat suficients per controlar efectivament les activitats causants del nivell excessiu de soroll durant l'any 2005 que, com s'ha dit, es allò que ens ocupa en aquest procés, a pesar de les constants denúncies i queixes dels afectats en aquest període. Concretament, constata aquesta inactivitat en la manca d'instrucció d'expedients sancionadors respecte diverses situacions d'infracció comprovades per la policia municipal -el dia 6 de juny i el dia 7 de juny a les 22'35 hores-, la manca d'imposició i control de mides correctores efectives i, particularment ,la manca de clausura preventiva o definitiva de la local o activitats, tal i com s'advertia ales pròpies llicencies concedides en el seu moment.

QUART. Ara bé segons que s'ha dit, allò que s'impugna en aquest recurs es una situació d'inactivitat administrativa.
Certament l'article 25.2 de la Llei jurisdiccional admet plenament el recurs jurisdiccional adreçat contra la inactivitat de les administracions publiques. L'article 29.1 disposa en aquest sentit que quan, en virtut d'una disposició general que no precisi d'actes d'aplicació o en virtut d'un contracte o conveni administratiu l'administració estigui obligada a realitzar una prestació concreta en favor d'una o varies persones determinades, els que tinguin dret a aquella poden reclamar a l'Administració el compliment de l'esmentada obligació i, si en termini de tres mesos des de la data de la reclamació, l'Administració no hages donat compliment a allò demanat o no hages arribat a un acord amb els interessats, aquests poden deduir recurs jurisdiccional contra la inactivitat administrativa. Alhora l'article 29.2 preveu un segon supòsit d'inactivitat referit a la manca d'execució per part dels administracions dels actes propis, cas en el que el termini d'execució es redueix a un mes des de la intimació per part de l'afectat. Els recurrents van plantejar en via administrativa el requeriment apel·lant al supòsit de l'article 29.1 LJ, i no pot ser d'altra forma doncs no s'imputa la inexecucio d'un acte ferm, sinó la manca de compliment de les obligacions legal que passen sobre l'Ajuntament, concretament les de tancament preventiu dels activitat o la renovació de llicència, o la imposició de mides correctores.
Tanmateix, no s'acompleix en aquest cas el pressupòsit de fet de l'article 29.1 de la Llei jurisdiccional. En efecte, aquest precepte planteja el supòsit d'inactivitat de l'Administració quant aquesta tingui una obligació d'actuació en virtut d'un mandat legal o per via convencional, quant no calguin actes materials d'aplicació. Per tant, es refereix a la manera d'una actuació material obligada que no ha d'anar precedida d'actes jurídics d'aplicació, En el cas que ens ocupa ja s'ha avançat que no es pot dubtar de la competència municipal per controlar les activitats musicals a l'aire lliure que la mateixa Alcaldessa va autoritzar, ni es pot dubtar de les potestats d'immissió de mides correctores o de clausura cautelar i definitiva de les activitats. No hi ha dubte en conseqüència que l'Ajuntament no sols pot sinó que esta obligat a actuar. Ara bé, quansevol actuació municipal haurà d'iniciades precisament per la producció dels actes d'aplicació corresponents: sigui una decisió de clausura cautelar o definitiva sigui una revocació de llicència, sigui la imposició de les mides correctores que s'escaiguin. En aquest sentit, l'article 93 de la Llei 30/92 no deixa espai per una actuació material sense prèvia adopció de la resolució administrativa corresponent, una resolució que en el cas que ens ocupa afectaria òbviament els drets dels titulars de les activitats i, per tant s'hauria de sotmetre a les garanties procedimentals exigibles, si més no l'audiència prèvia de l'article 84 de la mateixa Llei.
Per tant no hi ha dubte sobre l'existència d'una obligació legal i una responsabilitat de l'Ajuntament en matèria, però el que resulta exigible no és una actuació material directa sense més, sinó la tramitació dels actes jurídics necessaris per legitimar una subsegüent actuació material.
És més, en el present cas la única activitat material possible sense tramitar actes administratius d'aplicació de la normativa era l'activitat d'inspecció i comprovació per part de la policia local, una activitat que es va acomplir raonablement, doncs en termes generals les denuncies i queixes van anar seguides de compareixences, inspeccions i comprovacions que queden reflectius als informes policials aportats. En aquest sentit, la inactivitat denunciada no es refereix a la manca d'actuació material d'inspecció i comprovació -la única possible sense la mediació de resolucions administratives-, sinó a la manca de la subsegüent actuació jurídica de reacció municipal davant la situació comprovada, la manca de reacció efectiva des de la perspectiva dels drets fonamentals invocats. Estem doncs, davant d'una inactivitat de caràcter jurídic i no merament material que l'actora havia de plantejar per la via d'una sol·licitud i subsegüent procediment administratiu ordinari. Sol·licitud que podia acompanyar de la petició d'una mida cautelar urgent de tancament de les activitats d'imposició de determinades mides correctores. Davant d'una sol·licitud d'aquestes característiques l'administració té el deure jurídic de resoldre en termini -article 42.1 de la Llei 30/92-, amb la possibilitat de reacció jurisdiccional tant respecte la resolució definitiva com respecte la resolució de la mida cautelar. És ben cert que si l'administració no hagués respost una sol·licitut d'aquestes característiques estaríem davant d'una situació d'inactivitat administrativa, però es tractaria d'una inactivitat formal o jurídica, que es resol per via del silenci administratiu i el consegüent acte presumpte d'acord amb allò previst a l'article 43 de la Llei 30/92. En aquest sentit, es manifesta el Tribunal Suprem en sentencia de 18 de febrer de 2005 (CENDOJ:28079130022005100143): "Por otra parte, en los casos en que la disposición que impone la obligacion exija un acto de aplicación, no cabrá el recurso contencioso-administrativo contra la inactividad material de la Administración, pero ello no significa que los titulares de un derecho o de un interes legítimo en que se dicte dicho acto de legitimación para recabar la correspondiente tutela judicial. En casos supuestos cabe convertir la inactividad material de la Administración en actividad formal mediante la formulación a aquella de una solicitud de que decida dictar el acto aplicativo exigido por la disposición general, solicitud que dará lugar a un acto administrativo expreso o presunto de contenido estimatorio o desestimatorio de la solicitud, frente al que cabrá el correspondiente recurso".
Consegüentment, no es dóna en el present cas el pressuposit material del recurs per inactivitat material de l'administració establert a l'article 29.1 de la Llei jurisdiccional.

CINQUE.- No s'aprecien en aquest cas les circumstancies determinants de la condemna en costes sol·licitada


Atesos els preceptes legals esmentats i els altres que son d' aplicació,

DECIDEIXO: Desestimar la causa d'inadmissibilitat plantejada per la representació de l'administració demandada i, alhora, desestimar el recurs presentat per GUSTAU LOPEZ ALCARAZ i JAUME ARNAU i ALBOS, sense pronunciament sobre els costes processals.


Contra aquesta sentencia es pot interposar recurs ordinari d'apel·lació de conformitat amb allò que preveu l'article 81 de la Llei jurisdiccional.

Uniu un testimoniatge d'aquesta Sentència a les actuacions.

Així ha pronuncio,ho manoi ho signo.

PUBLICACIÓ. Faig constar que avui el magistrat jutge ha llegit i publicat aquesta Sentencia en audiència publica. En todo dono fe.