| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
|
| |||||
 |
| | |||
| > Un estudi dóna la raó als veïns que es queixen del soroll
que fa el tramvia El problema no és el nivell de soroll, inferior al d'un autobús, sinó que és estrident i irregular DAVID MARÍN . Barcelona Membres del Col·legi d'Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya han mesurat el soroll que provoca el Trambaix en diversos punts del seu recorregut i han arribat a la conclusió que els veïns que s'han queixat tenen motius per fer-ho: sense ser un soroll elevat, menys que el que produeix un autobús, sí que és més molest pel fet de tractar-se d'un tipus de soroll estrident, amb uns components de freqüència a què l'orella és màximament sensible. La solució consistiria a fer retocs tècnics en els mateixos tramvies. La Generalitat s'ha compromès davant de les associacions de veïns a fer un estudi oficial d'impacte acústic.
El pitjor són els revolts i les baixades. Segons els mesuraments realitzats, a les zones de revolt a l'avinguda de Xile el soroll ambiental augmenta de 59,3 decibels (dbA) a 63,3 dbA. Un autobús als mateix revolt eleva la contaminació acústica a 70,6 dbA. La diferència és que l'autobús provoca un soroll de freqüència més regular, mentre que el del tramvia és més irregular i de freqüències més agudes i molestes a l'orella humana. «Analitzant el tipus de so, trobem uns components estridents que podrien ser el motiu de les queixes, malgrat que el nivell de soroll no sigui excessiu», va explicar ahir l'autor de l'estudi, Robert Bartri. El fregament de les rodes amb les vies, i sobretot la bobina elèctrica del sistema d'acceleració i frenada, són les fonts del soroll que tanta polèmica genera, segons va avançar Bartri. Per això, les baixades són l'altre punt conflictiu del tramvia, ja que s'hi sumen l'augment de velocitat i l'activació del sistema de frenada. Per aquest motiu, l'estudi conclou que caldria estudiar millores tècniques en el sistema elèctric dels combois per reduir-ne el soroll. Per zones, l'estudi registra un impacte més gran del tramvia en zones com l'avinguda de Xile, amb poc trànsit, mentre que passa més desapercebut a la carretera de Cornellà. Pel mateix motiu, les hores pitjors són les nocturnes i primera hora del matí -el Trambaix arrenca a les 5 del matí i plega a les 12 de la nit-. L'autor de l'estudi també es mostra preocupat pels efectes del tramvia en aquestes hores a l'estiu, amb les finestres de les cases obertes. Fins ara, els responsables del tramvia havien assegurat que els seus mesuraments donen un nivell de soroll dintre dels límits, sense destacar per damunt del conjunt del trànsit. Aquest estudi no ho contradiu, però assenyala que cal analitzar el tipus de soroll per conèixer realment l'impacte que pot tenir sobre l'orella humana. Després d'una reunió amb representants de les associacions de veïns de le s zones del Trambaix i el Trambesòs, el secretari per a la Mobilitat del govern de la Generalitat, Manel Nadal, es va comprometre a la realització d'un estudi oficial d'impacte acústic d'aquest nou sistema de transport |
)
| L'aïllament acústic dels pisos és cada
cop pitjor
|
 | |||
|
