INFORME
ACTUACIONS JURÍDIQUES, 2000
ACCIONS
JUDICIALS
-Recurs contenciós-administratiu contra l’Ajuntament
de Barcelona per les normatives sobre contaminació acústica
Actualment en fase de contestació (per part de l’Ajuntament)
a la nostra demanda.
S’ha demanat la pràctica de prova dins del procés.
-Querella criminal per delicte contra el medi ambient. Castellet i la
Gornal
Actualment (26 de gener de 2001) encara es troba en fase d’instrucció
(la denúncia s’interposà el 12 d’abril de 2000,
aprofitant l’avinentesa de ser el Dia internacional de conscienciació
contra el soroll).
Restem a l’espera, per una altra part, que el Jutge fixi una fiança
inferior a la que inicialment se’ns va demanar (250.000 Ptes) perquè
l’ACCCA pogués ser querellant. L’esmentada quantia
va ser recorreguda i el mateix Fiscal de Medi Ambient recolzà
el nostre recurs, si bé ja es va pronunciar respecte de la continuïtat
de la querella: procedeix el seu arxiu per no quedar demostrat que el
soroll que emet l’empresa imputada afecti o pugui afectar la salut
de les persones. Aquesta constatació, la seva prova per mitjà
d’una pericial mèdica, ja es va demanar (immediatament a
l’admissió a tràmit de la denúncia) i encara
s’ha de practicar.
PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS
Ordenances municipals sobre sorolls i vibracions
-Castellet i la Gornal
Petició d’elaboració de normatives. Es desestimà
per silenci (inacció) i tenint present aquest efecte legal i
contra el mateix, s’interposà un recurs. Estimat aquest
i ja havent decidit el Ple aprovar normatives pròpies, s’obrí
el corresponent tràmit d’informació pública.
-Santa Margarida i els Monjos
Creiem que amb un “sense comentaris” seria suficient. Si més
no, sí és necessari fer una breu sinopsi. Aquest municipi
no comptava amb normativa pròpia i específica en matèria
de sorolls i vibracions. Nogensmenys un bon dia es va adoptar l’acord
pel plenari de l’Ajuntament d’incorporar normatives pròpies.
Els nivells autoritzats, per exemple, per les zones industrials (terreny
gairebé majoritari al municipi) durant el període diürn
és de 70 dB(A) (no hi ha gran cosa a dir), durant el període
nocturn: 68 dB(A). Els límits interiors també s’han
augmentat i, en el cas de les zones industrials, s’ha fet en 15
dB(A) de l’establert per la Resolució de la Generalitat.
Per fi que les empreses s’adeqüin als límits establerts
(que són els que es poden constatar a la realitat) se’ls
hi dóna un termini de tres anys; a la seva finalització
els límits s’hauran de «rebaixar a la baixa».
L’etcètera d’ “innovacions” seria massa llarg.
Apart de la personació, es realitzaren al·legacions que
s’estimaren parcialment: l’Ajuntament concedí una rebaixa
de 2 decibels de soroll ambient durant la nit en zones mixtes (vivendes
i serveis).
Per manca de recursos econòmics tant de l’ACCCA com del
partit de l’oposició a l’Ajuntament es decidí
no interposar l’oportú i convenient recurs contenciós-administratiu.
-Sant Pere de Vilamajor
Petició (maig 2000) perquè s’aprovin normatives més
específiques i apart de les que ja disposen (dos preceptes en
les normes urbanístiques) en matèria de sorolls. Encara
estem a l’espera de resposta.
-Cubelles
Personació i al·legacions en període d’informació
pública de l’ordenança de sorolls ocasionats per
motocicletes i ciclomotors. Acceptades en la seva totalitat.
Tant l’ordenança com la resolució estimatòria
de les al·legacions de l’ACCCA es publicaren al corresponent
Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.
-L’Aldea
Personació (agost 2000) per mitjà de correu certificat
en l’aprovació inicial de l’Ordenança sobre
control de la contaminació del medi urbà per causa de
sorolls. A hores d’ara, encara esperem contesta de l’Ajuntament.
-Begues
Personació i presentació d’al·legacions vers
la modificació de l’ordenança de sorolls. Les al·legacions
(reducció en dues hores l’horari de funcionament de les
activitats extractives existents a la població que comporten
tal grau de circulació de vehicles pesants que ja el mes de febrer
de 1998 un informe tècnic posava de manifest la vulneració
de les normatives en matèria de sorolls) foren desestimades perquè
tal reducció d’horaris és (sic) una decisió
discrecional del Consistori.
S’ha de dir que la circulació dels vehicles pesants provoca
un augment del soroll ambiental als voltants dels carrers per on passen
de fins 75 dB(A). Igualment destacar que entre l’Ajuntament de
Begues i les respectives empreses picapedreres i extractives hi ha un
conveni que fixa l’horari de 7:00 a 22:00 h, precisament l’ara
establert per la normativa municipal.
-Torredembarra
Personació per mitjà de correu certificat en l’aprovació
inicial de l’Ordenança sobre policia i bon govern (on normalment
acostumen a haver-hi els corresponents preceptes referents a soroll
de veïnatge i comportament a la via pública). La resposta
de l’Ajuntament fou que per tal de tenir accés a la informació,
la seva tramesa, havíem d’acreditar per documents originals
o fotocòpies compulsades la inscripció de la nostra associació
(la seva existència) en el Registre corresponent i el contingut
dels seus estatuts per fi de demostrar que pel nostre objecte social
estem «legitimats» a tenir accés a tal informació.
S’ha de dir que aquesta és la primera vegada que una Administració
pública no ens dóna per vàlides les fotocòpies
dels corresponents certificats administratius d’inscripció
i estatuts de l’ACCCA.
-Banyoles
Personació (octubre 2000) per mitjà de correu certificat
en l’aprovació inicial de l’Ordenança sobre
policia i bon govern. A hores d’ara, encara esperem contesta de
l’Ajuntament.
-Tiana
Personació i al·legacions en període d’informació
pública de la respectiva ordenança de sorolls. Estimades
íntegrament.
-Tremp
Al·legacions en període d’informació pública
de la respectiva ordenança de sorolls: acceptades íntegrament.
Cal destacar que dita acceptació representà que es va
aconseguir fer canviar els esquemes d’adaptació de normatives
mediambientals, ja que es va convèncer a dita administració
de la millor conveniència de la proposta de l’ACCCA en comptes
del proposat per la Generalitat de Catalunya quant a la regulació
del soroll de les sirenes dels vehicles d’emergència.
-Castellet i la Gornal
Personació i al·legacions en període d’informació
pública de la respectiva ordenança de sorolls. És
el primer municipi que aprova uns límits de soroll ambiental
coincidents amb els de les recomanacions de l’OMS. Es va recolzar
la normativa aprovada inicialment amb aportació d’altres
raons de caire jurídic, apart de les de salut pública,
i documentació de l’OMS i de la Unió Europea.
-Ventalló
Personació per mitjà de correu certificat i al·legacions
en període d’informació pública de la respectiva
ordenança de sorolls.
-Santa Coloma de Gramanet
Petició perquè s’aprovin normatives pròpies
en matèria de sorolls. Actualment, dit municipi, compta amb dues
normes inserides dins del Pla General Urbanístic (no es poden
superar a l’interior dels habitatges els 30 dB(A) nocturns ni els
35 dB(A) diürns, ni incrementar el soroll ambient en més
de 3 dB(A) ).
La resposta de l’Ajuntament (gener 2001) ha estat que aquesta iniciativa
ja la tenien present, sense necessitat de petició, i durant el
primer trimestre de l’any 2001 s’aprovarà tal normativa
pròpia i específica.
-Sant Pere de Ribes
Personació en l’expedient de reforma de l’ordenança
de taxes per prestacions en matèria de sorolls i vibracions.
No es formularen al·legacions.
-Calaf
Personació i al·legacions en període d’informació
pública de la respectiva ordenança de sorolls.
Regularització d’activitats
-Castellet i la Gornal
L’empresa que ha estat denunciada i querellada per l’ACCCA
al Jutjat de guàrdia i al d’Instrucció de Vilanova
i la Geltrú, decidí demanar de l’Ajuntament de Castellet
l’atorgament de llicència ambiental (complementària
a la que ja disposa de temps ençà, quan el criteri ambiental
encara no havia arribat a la consciència dels legisladors), per
tal d’adequar, o fer veure que s’adequa, la seva activitat
d’elaboració de carbonat càlcic a les modernes normes
ambientals.
Tant l’ACCCA com el grup polític de l’oposició
de l’esmentat Consistori s’encarregaren, per mitjà
de les corresponents al·legacions vers el projecte d’adequació
i compliment presentat per l’empresa interessada en la llicència,
d’exercir la defensa dels interessos del veïnat a la tranquil·litat
i descans. Pressió tècnica i política que hagués
caigut en el sense sentit si al darrere no s’haguessin recollit
més de dues-centes (200) signatures entre veïns, entitats
ecologistes, i ciutadans/es d’altres poblacions coneixedores de
la problemàtica de sorolls i malestar que generen els responsables
de l’empresa amb la seva insensibilitat. Almenys així ho
recolliren els titulars de la premsa i ràdio de la comarca de
l’Alt Penedès que ho publicaren en primera plana i com primera
notícia de societat. Tota aquesta pressió social ha assolit
el convenciment de les autoritats administratives que han de decidir
l’atorgament de la llicència ambiental i que, per això,
han allargat el termini de la decisió sis mesos més.
Les al·legacions de l’ACCCA han sigut estimades en la seva
majoria (un 75 %, aproximadament). La resta han sigut estimades en una
tercera part (gener de 2001).
Autorització d’activitats
-Badalona
Un local autoritzat inicialment com a bar de 4ª categoria (horari
de tancament a les 23:00 h. i sense possibilitat d’equipament musical
o música ambient), en realitat exercia com a pub-bar musical.
El local es trobava emplaçat a un carrer quina amplada és
de cinc (5) metres i al davant té vivendes on es pretenia descansar
i dormir.
Si bé en un principi l’Ajuntament es limitava a imposar
una o dues sancions molt de tant en quant, la pressió veïnal
exercida pels directament afectats i la social que realitzaren altres
persones no afectades, més la institucional del Síndic
de Greuges i de l’ACCCA (compareixent davant de l’Ajuntament
i explicant les coses ben clarament) han aconseguit que l’Ajuntament
denegui l’inici legal al dit local de l’activitat de pub-bar
musical.
A hores d’ara es pretén, pels titulars de l’explotació,
tornar a obrir el local com a centre recreatiu i punt de trobada pel
jovent, sense límits d’horaris ja que aquest tipus de locals
(socials, culturals, etc.) es troben exempts de complir amb les normatives
sobre establiments de pública concurrència, segons disposa
la mateixa normativa aprovada per l’Ajuntament.
Zonificació acústica de la ciutat de Barcelona
La Junta Directiva de l’ACCCA ha formulat al·legacions al
projecte de zonificació (distribució ambiental acústica
de la ciutat de Barcelona segons els nivells de soroll existents i tipus
de carrers i vies) i envers a la mateixa posant de manifest que dita
zonificació vulnera els Principis de la Carta Municipal de Barcelona
(Llei de 30 de desembre de 1998, del Parlament de Catalunya), en tant
que fixa uns límits de soroll que no s’ajusten a les recomanacions
internacionals ni tan sols per aquelles zones que precisen silenci (rodalies
de zones hospitalàries, centres docents, culturals, residències,
etc.); perquè no reconeix la situació general de la ciutat
de contaminació acústica, es limita a justificar-la i
deixar les coses com estan; i perquè no reconeix ni una sola
zona de servitud acústica, zones acústicament contaminades
de forma severa.
QUEIXES
-Mollet del Vallès
Assumpte: Ubicació de quatre discoteques no legalitzades prop
(menys de dos-cents metres) d’habitatges. La nostra intervenció
es va sumar a la del Síndic de Greuges i la de la Direcció
General de Jocs i Espectacles, de la Generalitat de Catalunya. Tothom
va coincidir en assenyalar i advertir al Consistori de Mollet la il·legalitat
de mantenir tals activitats i la passivitat amb la que s’estava
actuant. Actualment s’han donat els permisos a totes quatre discoteques,
si bé una està autoritzada com bar, i la problemàtica
veïnal continua amb el vist-i-plau de l’Administració.
-Sant Pere de Vilamajor
Assumpte: Emissió de soroll superant amb escreix el permès
per les normatives. La nostra queixa se sumà a les reiteradíssimes
del veïnat. La resposta fou que havíem d’aportar documentació
o altres proves que acreditessin el que manifestaven i a fi de donar
tràmit a les mesures que s’estimessin oportunes.
La queixa de l’ACCCA es produí al mes de juny de 2000 (el
veïnat feia dos anys que es queixava) i el 27 de juliol s’autoritzava
provisionalment l’activitat per part de l’Ajuntament.
-Barcelona (Districte de l’Eixample)
Assumpte: Instal·lació d’una sala de festes i restaurant
dins d’una de les illes (c/ Provença, 286-288) de l’Eixample.
Es va recordar al Districte l’afecció de drets fonamentals
i universals a l’autoritzar activitats clarament incompatibles,
pel soroll que comporten, amb el descans del veïnat. La resposta
de l’Ajuntament fora no contestar-nos, a l’igual que les més
de 100 signatures que s’hi van presentar en contra de l’establiment
del local. A l’actualitat, i segons els testimonis que ens ho han
comunicat, durant els caps de setmana s’ha de fer el “sacrifici”
de deixar de dormir fins altes hores de la matinada, tot esperant la
finalització de l’espectacle públic.
La nostra compareixença no ha obtingut resposta del Districte.
-Barcelona (Districte de Sant Martí)
Assumpte: Les operacions de manteniment d’una antiga planta fabril
continuen comportant el malestar del veïnat més proper.
La nostra compareixença no ha obtingut resposta del Districte.
-Barcelona (Districte de Ciutat Vella / Gerència de Via Pública)
Assumpte: La Coordinadora d’Usuaris de Sanitat, per mitjà
de la seva Presidenta, associada a l’ACCCA, va demanar que compareguéssim
davant l’Ajuntament de Barcelona per obtenir informació
i documentació de l’organització de les actuacions
nocturnes amb ambientació musical realitzades al Passeig Lluís
Companys la nit de l’11 de setembre. La resposta de Gerència
de Via Pública de l’Ajuntament fora que en una data tant
assenyalada com l’11 de setembre i de manera puntual s’autoritzen
tals esdeveniments públics.
A la nostra petició constava que desitjàvem veure la documentació
de les autoritzacions que havien de constar (en correspondència
amb l’art. 51 de l’Ordenança de Medi Ambient). Dita
documentació no es va exhibir.
-Barcelona (Districte de Sants-Monjuïc / Ponència de
Joventut)
Assumpte: Queixa contra el funcionament ininterromput durant 7 hores
diàries i durant els 10 deu consecutius que dura el certamen
del Saló de la Infància i de la Joventut de les sirenes
de varis (uns 10 ó 12) vehicles d’emergència (policia
municipal, autonòmica i nacional) i tot passejant als infants
al llarg de l’avinguda Reina Maria Cristina (junt Plaça
Espanya). La situació es repeteix des de la inauguració
de l’esmentat Saló i per enguany, desembre 2000-gener 2001,
se’ns indicà que aquesta activitat «no es realitzarà
entre d’altres motius degut al canvi d’ubicació de
la fira». Es traslladà, que no modificar o suprimir (com
es va demanar), més amunt de dita avinguda perquè s’havia
de fer lloc a la congregació anual de Taizé.
-Sant Pere de Ribes
Assumpte: La permissibilitat de l’Ajuntament amb un grup de celebració
festes (nocturnes, és clar) provoca el malestar i intranquil·litat
del veïnat més proper (les celebracions es realitzen a l’interior
d’una finca de comunitat de propietaris) que veu com fins ara s’ha
consentit per l’administració la degradació del confort
acústic a una zona declarada d’alta protecció acústica
i la vulneració de la normativa sobre sorolls (aprovada per l’Ajuntament
des de 1997). La solució que segons sembla li pensa donar l’Ajuntament
és la de canviar la qualificació de la zona a mixta per
així poder “compatibilitzar” ambdues activitats: la
festa i el descans.
-Barcelona (Districte d’Horta-Guinardó)
Assumpte: Un local de bar que des de fa 17 anys ocasiona greus perjudicis
a la família que habita sobre mateix del local. A l’actualitat
existeixen varis requeriments de l’Ajuntament al titular del bar
per tal que s’adeqüi a la normativa. Es continua, per part
de l’esmentat titular del bar, fent cas omís d’aitals
requeriments. La nostra compareixença s’ha realitzat per
defensa de l’associat.
-Castellbisbal
Assumpte: En un terreny de zona verda, l’Ajuntament decidí
instal·lar dues porteries de futbol amb uns focus de llum fotosensible.
La proximitat amb vivendes és de menys de 20 metres i el soroll
del joc l’alimenta la llum dels focus que il·luminen la
zona verda durant tota la nit. La resposta de l’Ajuntament (donada
per “fonamentar” la decisió d’instal·lar
dites porteries), a través d’un dels seus regidors, és
que «es un gosu ver la gent passejant por el carrer i ver el jové
jogant a pilota».
CONSULTES
Via telefònica
En els darrers nou mesos s’ha notat una tendència creixent,
passant d’una consulta cada dos dies a una diària.
Via e-mail
Provinents tant del mail de l’ACCCA (accca@ruidos.org) com de la
pàgina web de la federació (http://www.ruidos.org/Referencias/Consultas.html)
representen una mitjana d’unes cinc setmanals.
Atenció personal
Amb una mitjana de tres consultes setmanals, tant al local de l’associació
com al despatx de l’assessoria.
Tipus
de consultes
Encara que predominen les relacionades amb sorolls provocats per l’incivisme
del veïnat (un 75 %, aproximadament), i essent aquestes les que
causen més angoixa per la desempara que acostumen a irradiar,
la resta estan repartides equitativament entre activitats lúdiques
i industrials.
