ASPECTES
JURÍDICS DE LA PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
Apunts
sobre la nova Ley del Ruido (Ley 37/2003, BOE 18/11/2003)
Lluís
Gallardo
Advocat i President de Juristas
Contra el Ruido
INTRODUCCIÓ
L'objecte d'aquesta conferència-col·loqui,
al moment en el que es va preveure, era la d'exposar els aspectes jurídics
més rellevants de la protecció contra la contaminació acústica,
si bé, en tot cas, enfocats des de la vessant pràctica del nostre
exercici professional de defensa jurídica dels drets i interessos dels
particulars afectats. Malgrat que es tenia present l'aprovació definitiva
per les Corts Generals i publicació de la que havia de ser la Ley del Ruido,
aquesta s'ha avançat en els aconteixements i es va publicar el passat dimarts
18 de novembre al Boletín Oficial del Estado sota el número 37/2003.
Per això, i dins dels aspectes legals de la protecció contra la
contaminació acústica, es fa un breu esment, a mena d'introducció
crítica, sobre aquesta nova llei i, alhora, s'aprofita l'avinentesa per
a fer una exposició de quins són els instruments legals que tenim
al nostre abast els professionals del Dret per a lluitar contra un dels factors
que actualment a la nostra societat i de manera principal minven la qualitat de
vida de la ciutadania.
LA
LEY 37/2003, DEL RUIDO
Una de les primeres notes que ressalten a simple
vista i atesa la denominació d'aquesta llei és el seu títol.
No emprea preposicions com "contra" o "sobre" (com, per exemple,
les lleis catalana i valenciana de protecció contra la contaminació
acústica), sinó "de", fent al·lusió a que
del que tracta la Ley 37/2003 és el soroll i no tant la protecció
de la ciutadania enfront del mateix. En efecte, la llei estatal del soroll, malgrat
que en la seva exposició de motius explica que s'ha optat per aquest títol
per raó de la seva senzillesa, obvia tot instrument de protecció
eficaç (v. gr. la definició i establiment de límits màxims
sonors, qüestió que relega per la posterior regulació reglamentària,
cas que n'hi hagi) de la ciutadania enfront de les causes i els efectes dels sorolls.
Pel
que fa a les qüestions tècniques-legals de detall de la seva regulació,
es poden veure i descarregar des del web de Juristas Contra el Ruido les al·legacions
que tant aquest col·lectiu com d'altres entitats vàrem proposar
al redactat proposat pel Ministerio de Medio Ambiente com a avantprojecte de Llei.
Aquest avantprojecte, el seu redactat, s'ha aprovat i publicat, i properament
entrarà en vigor, sense modificar-ne ni una coma.
La Ley suposa, per
una altra part, la transposició a l'àmbit intern espanyol de la
Directiva 2002/49/CE del Parlamento Eurpeo y del Consejo de 25 de junio de 2002,
sobre evaluación y gestión del ruido ambiental, és a dir,
del soroll que podem percebre a l'atmosfera de la via pública. I en coherència
amb aquesta finalitat deixa fora, per tant, el soroll "domèstic",
és a dir, el provocat per incivisme de veïns colindants en tant que
el seu comportament romangui dins dels «límites tolerables»
(art. 2.2.b) d'acord amb les ordenances municipals; així mateix, també
resten fora de l'àmbit d'aquesta Ley les activitats militars, ja que segons
el text legal s'han de regir per la seva legislació específica (a
aquests efectes resulta interessant la lectura de la sentència del Tribunal
Suprem, Sala 3a, de 9 d'abril de 2003, que desestima el recurs d'una associació
de veïns de Palma que havien interessat del Ministerio de Defensa el cessament
de les pràctiques de tir que es percebien des dels domicilis dels afectats
i, precisament, es desestima, perquè no hi ha legislació protectora
en aquest àmbit; i l'activitat laboral).
La Ley del Ruido delimita les
parts del territori segons àrees acústiques que s'identifiquen amb
els usos del sòl a delimitar acústicament, i a fi i efecte d'establir,
per via reglamentària, els límits màxims sonors admissibles,
segons les necessitats d'aitals usos. Per aquesta tasca, resultarà fonamental
l'elaboració dels anomenats mapes de soroll (la plasmació escrita
de la realitat ambiental acústica). Segons el grau d'impacte registrat,
s'hauran d'adoptar mesures correctores, apart de les preventives (a l'hora d'atorgar
llicències per a activitats incisives del medi ambient, per exemple, i
pels sorolls que es preveu que desenvolupi dita activitat). En aquest sentit,
es preveu la delimitació i declaració de les Zonas de Protección
Acústica Especial y de les Zonas de Situación Acústica Especial.
Els esmentats mapes de sorolls, juntament amb els plans d'acció, hauran
d'estar aprovats en determinat temps comprès entre juny del 2007 i juliol
de 2013. Temps suficient, cal dir, com perquè es desenvolupin les infraestructures
viaries quin grau d'impacte acústic es tracta de mesurar.
Cal destacar,
quant a règim sancionador, que les infraccions molt greus poden causar
confusió, fonamentalment per la tipificació que fa l'art. 28.2.b)
de la Ley, amb la comissió del delicte contra el medi ambient i per causa
de sorolls, així com que s'ha procurat no causar conflicte o distorsió
amb les prèvies regulacions autonòmiques sobre la matèria
i pel que fa la tipologia de les sancions aplicables i a les quanties màximes
que es poden arribar a imposar.
PROTECCIÓ CIVIL
Amb caràcter
general, s'ha de fer esment de l'art. 7è, 590 i 1908 del Codi civil espanyol.
A Catalunya queda desplaçada o complementada aquesta regulació per
l'art. 3r de la Llei 13/1990, de l'acció negatòria, les immissions,
les servituds i les relacions de veïnatge. En substància, el precepte
citat de la llei catalana restringeix els medis de lluita en contra de focus sorollosos,
ja que no es pot demanar -via civil- la clausura d'activitats que comptin amb
els corresponents permisos i llicències administratives, sinó únicament
l'adopció de mesures correctores o, en el seu defecte, la corresponent
indemnització, apart que la llei reserva les accions civils als "propietaris"
(entenem que també es pot fer extensible als titulars de drets reals que
es puguin veure afectats per les immissions) i que sempre la mesura reparadora
passa per una indemnització.
Dins d'altres aspectes d'aquest tipus de
protecció, es pot fer esment dels arts. 27.2.e) de la Llei d'Arrendaments
Urbans (que compta ja amb la 1a sentència a Espanya que l'aplica: JPI 46
de Barcelona, de novembre de 2001) i l'art. 7.2 Llei de Propietat Horitzontal,
de pertinent aplicació sempre que el focus sorollós tingui el seu
origen en la mateixa finca que la de la comunitat que acciona.
PROTECCIÓ
PENAL
S'ha de destacar aquí la sentència del cas Chapó,
dictada per la Sala 2a del Tribunal Suprem, i de data 24 de febrer de 2003, per
la qual es confirma, en essència, la prèvia de l'Audiència
Provincial de Palència de novembre de 2000. Aquestes resolucions de l'ordre
jurisdiccional penal suposen una fita en la lluita contra el soroll i pel que
comporten de benefici en aquest sentit i de protecció contra la contaminació
acústica.
La sentència de 24 de febrer de 2003, de la Sala Segona
del Tribunal Suprem confirma i també revoca en part la prèvia sentència
que a l'any 2000 va dictar l'Audiència de Palència, com s'ha dit,
i per la qual es va condemnar al responsable d'una sala de festes a més
de dos anys de presó (si bé es va sol·licitar l'indult parcial),
i a abonar una multa i unes substancioses indemnitzacions als damnificats i querellants
particulars per haver comès un delicte contra el medi ambient.
El més
rellevant de la sentència ve donat la confirmació del canvi o gir
de doctrina jurisprudència en allò que fa referència a la
tipologia de comissió del delicte contra el medi ambient: passa de ser
un delicte de perill concret a un altre de tipus abstracte-hipotètic, no
sense matisos, però que en el cas dels sorolls resulta més coherent,
ja que a curt termini els greus efectes de la contaminació acústica
sobre la salut humana no es deixen sentir (no hi ha una intoxicació per
gasos o fums despresos per la indústria veïna, però sí
que amb els sorolls continus durant un cert temps es pot començar a desenvolupar
certes patologies psíquiques i/o físiques no menys importants com,
per exemple, trencar el quadre de son).
També cal posar èmfasi
en que la sentència fa una correcta interpretació del principi non
bis in idem i que podem resumir aquí, ateses sobretot les darreres sentències
que al respecte s'han pronunciat pel Tribunal Constitucional (STC 2/2003, de 16
de gener) en que no s'ha de confondre la sanció administrativa amb la penal
i menys quan els subjectes passius d'ambdues resulten diferents (en l'administrativa
la persona jurídica titular del negoci molest, i en la penal la persona
física que ha de respondre personalment dels danys ocasionats).
Aquesta
sentència ha estat comentada recentment a Món Jurídic de
novembre 2003 Jurisprudència penal, respecte del qual recomanem la seva
lectura, a més dels comentaris que també pengen del web de Juristas
Contra el Ruido.
PROTECCIÓ ADMINISTRATIVA
La vessant
administrativa de la protecció mediambiental i enfront dels focus sorollosos
té una importància cabdal dins el nostre sistema, fonamentalment
pel que respecta a la intervenció i disciplina d'activitats.
El canvi
de sistema operat per la Llei 3/1998, d'Intervenció Integral de l'Administració
Ambiental, i el "desplaçament" (Disp. Ad. Sisena) que implica
a Catalunya del conegut RAMINP (Decret 2414/1964, Reglamento de Actividades Molestas,
Insalubres, Nocivas y Peligrosas) i el seu sistema d'intervenció i disciplina
d'activitats, ha provocat que aquesta darrera vessant, de disciplina, resti confusa
amb la d'intervenció, si més no pel que fa al deure de comprovar
immediatament després de la posada en servei d'activitats sotmeses al règim
de comunicació (Annex III Llei 3/1998, i Decret 136/1999), sobretot en
casos de bars, restaurants, etc.
S'ha de ressaltar que la confiança
legítima que com a principi del funcionament de les Administracions Públiques
s'estableix a l'art. 3r de la Ley 30/1992, RJPAC, és un dels fonaments
per a demanar la pràctica de totes aquelles proves i mesuraments que siguin
escaients per a determinar l'origen i el grau d'impacte acústic que desenvolupen
les activitats prèviament intervingudes per l'Administració, encara
i que el seu règim d'intervenció-legalització hagi estat
del més flexible i mínim possible.
PROTECCIÓ CONTENCIOSA
ADMINISTRATIVA
El més destacable d'aquesta vessant de protecció
dels drets subjectius i enfront dels sorolls, ho suposen els recursos contenciosos
administratius envers la inactivitat administrativa lesiva de drets fonamentals
de la persona (integritat física i moral, intimitat personal i familiar,
i inviolabilitat domiciliària) i, precisament, per no controlar degudament
(falta de resposta administrativa a instàncies de queixes, peticions de
mesuraments, inspeccions tècniques o polivalents a locals molestos, etc)
les emissions sonores d'activitats que, ajustant-se o no a la normativa en vigor
i de pertinent aplicació, provoquin sorolls molestos.
En aquests casos,
i dels quals es compta amb el 1r precedent a Catalunya en virtut de la sentència
de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ de 18 de juliol de 2002, dictada
en apel·lació de la precedent, confirmant-la, del Jutjat del Contenciós
Administratiu núm. 1 de Girona, la inacció administrativa de les
competències municipals ocasionen, de manera efectiva, a mena de col·laboració
eficaç i directa, la lesió dels drets fonamentals de la persona,
segons s'ha indicat.
Apart d'aquest via preferent i sumària, també
se'n pot fer ús, lògicament, del recurs ordinari (per reclamació
de responsabilitat patrimonial, impugnació de llicències -d'activitat
i de funcionament-, d'omissió de béns expropiats, etc.), si bé,
i donada la seva dinàmica processal, en aquest cas es fa molt recomanable
la petició de mesures cautelars, incloses les de tipus positiu.
PROTECCIÓ
LABORAL
Dins d'aquest àmbit de protecció s'ha de tenir present
el Real Decreto 1316/1989 sobre protección de los trabajadores frente a
los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo i la
Directiva 2003/10/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 6 de febrero de
2003, sobre las disposiciones mínimas de seguridad y de salud relativas
a la exposición de los trabajadores a los riesgos derivados de los agentes
físicos (ruido).
Cal destacar que les mesures de protecció es
poden exigir tant de l'empresari (amb possible acció davant l'ordre social)
com, pel que respecta al seu control, a la Inspecció de Treball, el que
pot desenvolupar conseqüències jurídiques de tipus administratiu,
com el que va donar lloc a la sentència del TSJ de Catalunya, Sala Contenciosa
Administrativa, de data 6 de setembre de 2002, que resol el recurs contenciós
administratiu interposat per una empresa sancionada per no haver adoptat mesures
de prevenció i correcció de la contaminació acústica
que pateixen els seus treballadors.
Apart d'aquesta vessant, també s'ha
de fer succint esment a les mesures socials de prestació (no tant protecció)
de subsidis laborals pel fet de patir hipoacúsies bilaterals (sordesa)
en diferent grau i que qualifiquen la invalidesa com a total o com a absoluta.
En aquests casos, la protecció del treballador resulta palesa, i segons
la jurisprudència que ha recaigut sobre la matèria, si bé
ens hem de plantejar quina mesura de protecció legal comptem en els casos
en que els treballadors són funcionaris que pel seu règim específic
de submissió a una determinada Administració pública no gaudeixen
de l'esmentada protecció laboral (p. ex. el cas de funcionaris amb funcions
policials/militars; exemple de la consulta de la Guàrdia Civil del Mar).
Totes
les referències legislatives i jurisprudencials les podreu trobar i descarregar
en diferents formats al web de Juristas
Contra el Ruido, així com realitzar consultes als lletrats que sorgeixen
a l'apartat de "consultas jurídicas".
