Són les 5.30 de la matinada i em sentia tan europeu que he decidit
aixecar-me a escriure-ho. Sí, molt europeu som jo, que a les 5.30 a. m. he
de sentir des del meu llit com ronca el veí de baix! Seria europeu si a
l’arquitecte i al constructor/promotor que va perpetrar aquesta
construcció que habit els haguessin empaperat de multes i inhabilitat de
per vida. Però no. Ho vaig fer mirar i resulta que les condicions
acústiques del meu pis són LEGALS! Espanya és la que menys aïllament
acústic exigeix de la Unió Europea conjuntament amb Grècia i Portugal.
Aquest Estat que ens ha tocat està sempre allà baix, a la cua de la UE,
esperant a veure si entra Turquia per poder pujar una mica al rànquing de
les coses bones (al de les dolentes sempre som a dalt, endevina al costat
de qui, de Grècia i Portugal!). Basta anar a França per veure com als
arquitectes se’ls obliga a treballar amb un enginyer acústic. Perquè els
arquitectes, senyores i senyors, d’acústica no en tenen ni la més remota
idea. No saben res! Literalment zero! Fan una assignatura en tota la
carrera i és OPCIONAL! Però ells fan veure que ho saben tot, i en pau: tu
calla i paga la xapuça, a preu europeu, això sí. En fi, que sent tocar el
piano a les veïnetes de dos pisos més avall i el meu pis ara mateix el
podria vendre per 40 milions i fa menys de 10 anys me’n va costar 18! O
sigui, que estic obligat a dir que encara he tengut sort! Les parelles que
s’estan intentant independitzar aquests dies s’hauran d’hipotecar el doble
d’anys i finalment hauran comprat un pis esquifit on podran sentir els
veïns fent l’amor, estirant de la cadena, dutxant-se, obrint calaixos…
Enlloc d’Europa s’ha construït tant i, ai, quines coses, enlloc han pujat
tant els preus com aquí. Podríem tenir el consol que, donades les
circumstàncies, els nostres sous haguessin crescut en conseqüència. Però
no, la vivenda no compta a l’hora de calcular l’IPC!!
Europeus? Ja ens agradaria, i no tan sols als joves! Molts dels nostros
padrins i, sobretot, les seves vídues, passen fam (literal)! Aquí, si a
ton pare li agafa l’alzheimer i no estàs forrat, saps que possiblement
també acabaràs boig darrere ell! En places de residència estam a nivell
europeu sí, però és que resulta que en serveis socials de cara a la gent
gran no els arribam ni a la sola de les sabates! Per sort, sembla que en
algun tema com ara l’epidèmia dels morts pel trànsit se mouen una mica les
coses, especialment a Catalunya: visca na Montserrat Tura! Que la clonin!
Un dels pocs polítics que realment fa pensar que hem avançat i que podem
anar més enllà. Perquè quan mir «Caiga quien caiga» i veig en Matas sense
saber què dir quan el reporter li vol encolomar les factures d’un
puticlub, pens en el pla contra el canvi climàtic que ha presentat el
Govern balear mentre la febre de les autopistes continua fent patir la
terra i em vénen ganes de plorar. Au, me’n torn a dormir, que per sort el
meu veí ara té senyora i ja no ronca tant. Bona nit,
europeus.
