Conviure amb els sorolls

Els veïns de l’Esquerra de l’Eixample hem après
a conviure amb tots els sorolls del món però no ens hi resignem
perquè afecta negativament la nostra qualitat de vida, com es diu ara,
especialment en un barri de població envellida. L’associació de
veïns, creada fa vint-i-cinc anys entorn de reivindicacions tan elementals
com la instal·lació d’un semàfor a la cruïlla Mallorca-Casanova,
recuperar els jardinets davant de l’Hospital Clínic -sacrificats a la construcció
d’un pàrquing subterrani privat- segueix trobant esculls per acomplir la
seva missió.
L’alcalde Joan Clos va prometre convertir la plaça
Dr. Ferrer i Cajigal en «zona verda, espai per a l’estada i el repòs,
zona de jocs infantils» i vies d’entrada de les ambulàncies a urgències
per rebaixar «la contaminació acústica». Ho escrigué
en el tríptic repartit entre els veïns la vetlla de les darreres eleccions
municipals en què fou reelegit… Un any després la imatge simulada
de la plaça remodelada és un terreny obert per obres paralitzades.

A
les incomoditats i perills que se’n deriven s’hi afegeix l’increment de la contaminació
acústica, els esgarips de les ambulàncies, els udols dels cotxes
dels bombers de la caserna del xamfrà Provença-Casanova, l’eixordadissa
dels clàxons d’automòbils encallats davant del Mercat del Ninot,
l’espetec del tub d’escapament de les motos a mans de conductors incívics
i el trepidar de les barrinadores que perforen voravies i els timpans dels veïns
i passavolants. Amb aquest panorama l’associació de veïns insisteix
en la ja vella reivindicació contra la contaminació acústica.
El febrer passat creà una plataforma per impulsar mesures que suavitzin
el problema.

No
es pot dir que el verb suavitzar sigui maximalista, ni són utòpiques
les propostes a l’administració municipal, entre les quals crear una zona
entorn del Clínic amb carril exclusiu per a vehicles d’urgència
que farien innecessari l’ús insistent de les sirenes. Fa dos anys foren
plantejades les mateixes propostes i l’Ajuntament contestà amb bones paraules
però no ha fet res. Aquest cop, l’associació convida els veïns
a fer visible la protesta en pancartes penjades als balcons, però com digué
Teresa Català, impulsora
de la plataforma: «Molts veïns s’han acostumat a l’udol de les ambulàncies
i dels bombers i ho han assumit com una cosa normal que no té remei. Però
el cert és que la situació és insostenible i cal millorar-la
perquè influeix en la qualitat de vida i en la salut de tots els residents.
El nivell de soroll està causant problemes de salut».

Quan
reivindicacions d’aquest tipus, pacífiques i raonades, són desateses
per l’administració democràtica, aquesta perd credibilitat i la
ciutadania afectada buscarà altres vies de pressió, infructuoses
i potser vandàliques, deixant els problemes irresolts i els camins de sortida
bloquejats.

Conviure
amb els sorolls, la ferum i la brutícia exigeix una paciència que
s’està exhaurint, sota una aparent resignació.

Teresa
Pàmies
Barcelona,
24/4/2000