|
Que
una ciutat en obres és una ciutat sorollosa, és évident; que
Girona és una ciutat en obres, no és pot pas negar. Girona és,
doncs, una ciutat sorollosa, molt sorollosa. El brogit de les
obres és un valor afegit a la remor habitual d´una ciutat que
pensa poc en la sostenibilitat i que se sotmet a la mala
educació d´alguns dels seus ciutadans. Hi ha qui agafa el
cotxe fins i tot per anar a comprar el pa. Pel llarguíssim
carrer Barcelona, per Ferran Puig, pel carrer de la Rutlla,
per Santa Eugènia, etc. no es pot mantenir cap conversa en to
normal. Les motos amb escapament lliure i els cotxes amb
música a tot drap trufen sovint el pastís espès de la
contaminació acústica gironina.
LES COSES , com
sempre, encara poden anar a pitjor. S´acosten obres per parar
un tren. La construcció de l´aparcament d´Emili Grahit,
l´enderrocament de part del Santa Caterina amb la construcció
de l´aparcament subterrani, els túnels del TAV per sota de la
ciutat, la demolició de les 376 columnes de formigó i dels 4
quilòmetres de bigues, els blocs d´edificis en construcció,
etc. són una garantia que es podrà anar mantenint el nivell de
molèstia necessària. Els científics parlen de nivell
suportable quan els sorolls no superen els 50 decibels. Heus
aquí el registre decibèlic de l´instrumental d´una obra: el
martell pneumàtic: 103-113; l´aplanadora de terra: 90-96; la
perforadora pneumàtica: 102-111; la grua: 90-96; la serra de
tallar concret: 90-102; el martell: 87-95; la serra
industrial: 88-102; el soldador de perns: 101; el bulldozer:
93-96; la retroexcavadora: 84-93, etc. Aquesta és la
contradicció d´una ciutat que es ven a ella mateixa com la
millor per viure-hi, però que per mantenir el nivell de
serveis ha d´estar-se transformant constantment per damunt
dels 50 decibels. |
