«Si als polítics els hi poséssim un generador a sota de casa no ho aguantarien ni una setmana»

Carles Bellsolà
Si actualment
la preocupació per la contaminació acústica i el dret al descans és a l’agenda
de bona part dels polítics és, en bona part, per la feina d’entitats com
l’Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCCA), que en els seus
gairebé 10 anys de vida s’ha convertit en un referent de la lluita contra el
soroll. Lluís Gallardo, advocat de l’ACCCA i membre destacat de Juristas Contra
el Ruido, ha parlat amb eldebat.cat

Després de patir l’apagada
del 23 de juliol, alguns veïns de Barcelona han de patir ara els sorolls dels
generadors. Que els hi recomana l’ACCCA?

Qualsevol generador
supera els límits de contaminació acústica. Però hi ha altres generadors que fan
menys soroll. Els que hi ha ara a Barcelona són justament els que més soroll
fan. Aquests nivells de contaminació acústica que s’estan patint, i durant tants
dies, són desaforats. No m’estranya que els veïns comencin a presentar símptomes
i patologies a causa del soroll. Nosaltres recomanem als veïns que denunciïn la
situació i reclamin compensacions a Fecsa-Endesa, perquè hi ha base legal per
fer-ho.

El dret al descans i l’oci nocturn no han anat mai gaire
lligats. Com responen les administracions en aquest sentit?

Això
depèn molt de cada ajuntament, però en general estem mes o menys igual que
sempre. Tot el que sigui aplicar mesures contra els locals d’oci nocturn es veu
com a una mesura impopular. Això sí, ara sí que hi ha una certa consciència. Ja
no es fan els disbarats que es feien fa uns anys, quan gairebé no hi havia cap
regulació. A Barcelona, per exemple, tenim una gran sintonia amb l’equip tècnic
de l’Ajuntament. Als municipis costaners, és tota una altra cosa. Per motius
econòmics, innegablement. Els polítics locals pensen que, si es vol que
l’economia funcioni bé, cal assumir molèsties per a la salut en forma de soroll.
És totalment irracional. És exactament el contrari del discurs a nivell europeu,
on el plantejament és que, si tenim salut, també tindrem una bona
economia.

Des de fa uns mesos, les discoteques i sales de festa
poden tancar una hora més tard els caps de setmana

Aquesta hora
de més, en realitat, el que servirà és perquè hi hagi més sancions greus als
locals. La gravetat de les sancions augmenta amb l’estona que han estat fent
soroll. Amb aquesta hora de més, sancions que abans eren greus ara es
qualificaran de molt greus

Per què se’n parla tant del soroll de
l’oci nocturn. Són aquests tipus de queixes les que més
rebeu?

No. El que passa és que el soroll que ocasiona l’oci
nocturn és el més reactiu. A més, permet fer actuacions a nivell legal amb més
facilitat. Però no és el tipus de queixa que més rebem. El que més registrem,
amb un 60% dels casos, són queixes i consultes pel soroll provocat pels veïns.
Coses com ara posar la música massa alta, gossos que borden massa, caminar amb
tacons per la nit i coses així. Però contra aquest tipus de molèsties hi ha
menys eines legals. Pel que fa als locals d’oci nocturn, aquestes només són el
20% de les queixes que rebem, però, en canvi, hi ha llibres d’un pam de gruix de
normativa al respecte i és molt més fàcil actuar-hi a nivell legal. A més, tot i
que només són un 20% de les queixes, és cert que són casos que fan patir
molt.

Us fan més cas ara les administracions que quan vau
començar, l’any 1998?

Molt més. Abans se’ns tenia com a una
colla d’eixelebrats que només sabíem protestar i ara som interlocutors vàlids de
les administracions. A Barcelona, en concret, s’ha notat que, en uns anys, els
procediments contenciosos han baixat molt des que hi ha el nou equip tècnic, que
és molt més sensible a la contaminació acústica. Així i tot, els polítics sovint
amaguen els informes tècnics i mèdics perquè creuen que prendre mesures contra
el soroll, sobretot el causat per l’oci nocturn, atempta contra la seva imatge.
Això es dóna per ignorància. Part de la nostra feina, de fet, és divulgativa. No
és tant un treball de denúncia com de divulgació. Hem de fer veure que el soroll
no és només una molèstia. És causa de patologies molt greus. Un nivell alt de
soroll constant causa cansament, insomni crònic i símptomes depressius. Si als
polítics els hi poséssim un generador o una sala de festes a sota de casa no ho
aguantarien ni una setmana.

Catalunya es un país
sorollós?

Sí que ho és. A l’estranger, amb les excepcions que
calgui, hi ha molt més respecte. És qüestió de sensibilitat, més que no pas de
legislació. Fora d’Espanya, no fer soroll es considera una mostra d’educació i
de cultura. Aquí, és a l’inrevés. Tu ets més si fas més soroll. Com que tu ets
un miserable, que no pots donar fe de la teva existència, fes soroll, i així es
fixaran en tu. Això es pot veure, per exemple, en aquests nois que van en moto
amb els tubs d’escapament trucats. I la Guàrdia Urbana, quan sent una moto
d’aquestes, hauria de parar-la i posar-li una multa. I jo encara no he vist mai
que ho facin.

Pel que fa al soroll ocasionat pel trànsit, com
està la situació?

A l’ACCCA rebem queixes, sobretot, pels
traçats de les noves autopistes. Em crida l’atenció que es facin tants estudis
abans de fer-ne una, però en canvi ningú no veu que, si fas passar una autopista
de quatre carrils a 25 metres de les cases estàs arruïnant la vida als veïns. En
aquests casos, l’única cosa que es pot demanar són indemnitzacions per poder
anar a viure a un altre lloc, perquè es evident que no es pot fer canviar el
traçat d’una autopista. Hi ha uns interessos econòmics seriosos al darrera. El
problema és que el parc mòbil cada cop és mes gran i el transport públic està
descoordinat. Això implica, a més del soroll, més contaminació atmosfèrica.
Altres països europeus posen límits a la circulació a les ciutats, com ara que
un dia només circulin els vehicles amb matricules parelles i l’altre, les
senars. Aquí, una mesura com aquesta seria impensable. Si algun polític ho
proposés, la gent es podria pixar de riure.