El soroll, la contaminació que més se sent

 

Hemeroteca |

Elche

TRIBUNA
El soroll, la contaminació que més se
sent

Cerrar Envía la noticia

Rellena los siguientes campos para enviar esta información a otras
personas.

Nombre Email remitente
Para Email destinatario
Borrar    Enviar

Cerrar
Rectificar la noticia

Rellene todos los campos con sus datos.

Nombre* Email*
* campo obligatorioBorrar    Enviar
El soroll, la contaminació que més se sent

El soroll forma part del nostre paisatge urbà: la
pirotècnia botada al carrer i en qualsevol moment, les motos amb tubs
d’escapament ensordidors que ofeguen les converses dels vianants, els
cotxes-discoteca que llancen decibels a tort i dret, les cafeteries-restaurant a
on no sents a qui et parla a dos pams, la megafonia de col·legis que escampa en
un radi superior a tres-cents metres missatges, músiques i tocs de sirena, el
parlar a crits i entonar cants a places i carrers a qualsevol hora del dia i de
la nit, les sirenes dels serveis públics que s’obrin pas amb udols que poden
oir-se en els pobles veïns, el tronar de l’espés trànsit de vehicles a motor ?la
principal causa de soroll a les ciutats?, la megafonia de les estacions de
transport públic, aeroport… que convoca el viatger a tot volum ?en alguns
països nòrdics ja està suprimit aquest sistema d’avís?, i un llarg etcétera.

Entrem als edificis. És excepció, i de construcció recent, la vivenda i
l’oficina que té un tractament acústic com cal. Tots hem passat per cases d’on
ix i on entra el soroll com si les parets estigueren fetes de paper.

La
realitat és la prova més contundent front a qui vulga mantenir el contrari: ens
arriba nítida l’escala musical que assaja la xiqueta de la veïna, ens desperta
el roncar del veí que sembla haver-se ficat al nostre llit, tots els sons del
carrer entren a casa… Es clar, nosaltres els tornem, encara que no ho
desitgem, una dosi de soroll.

Fóra divertit si no fera mal. Segons dades
de la Comissió Europea, el 30% de la població veu afectada la seua qualitat de
vida a causa del soroll; a Espanya la cinquena part dels habitants viuen
sotmesos a nivells de soroll que fiten o superen el límit fixat per
l’Organització Mundial de la Salut, OMS.

La qualitat de vida d’una
ciutat millora si s’eliminen els agents de la contaminació acústica o es
redueixen sensiblement els nivells de sonoritat ambiental. És raonable intentar
corregir el que no és bo.

Qui és el responsable de la contaminació
acústica? Què cal canviar? És insuficient o inadequat el marc legal que hi ha?
Caldria fer obligatòria una certificació acústica d’edificació, per exemple,
avalada per un enginyer especialista en acústica? ? A l’Estat espanyol, es
promou que se certifique amb mesures in situ el correcte aïllament tant aeri com
de soroll d’impacte, per a les noves vivendes (el Codi Tècnic de l’Edificació,
de recent aprovació, recull una sèrie d’exigències sobre materials i sistemes
constructius per assolir uns mínims nivells d’insonorització i absorció
acústica, cal el compliment). Els focus de soroll, però, continuen.

És
tan evident, i està tan provada, la relació entre l’exposició al soroll i el
deteriorament de la salut que pot produir: disminució de l’atenció, pérdua de
memòria, estrés, irritabilitat, insomni, pèrdua de la capacitat auditiva,
alteració dels processos d’aprenentatge… que l’OMS ho recorda cada any amb un
Dia Internacional de Conscienciació sobre el Soroll (passà silenciosament
desapercebut el mes d’abril).

Però, també forma part de les
preocupacions prioritàries dels ciutadans i les ciutadanes, segons una enquesta
del Ministeri de Foment, l’alt nivell de soroll és la primera preocupació en
ciutats mitjanes. Sovint són notícia les demandes de veïns contra les
administracions i establiments privats a causa de la contaminació acústica que
provoquen: el soroll de les carreteres, aeroports, centres d’oci, etc. que
pertorben grans àrees ? la més recent, i sonada, la demanda, guanyada, d’uns
veïns de Sevilla contra el seu ajuntament?. El legislador, amb la lentitud que
el caracteritza, respon a aquesta petició de la societat i promulga lleis,
decrets o ordenances, i a qualsevol nivell: europeu, estatal, autonòmic o
municipal… Però, tampoc no són diligents en la seua aplicació.

La llei
de Protecció contra la Contaminació Acústica de la Generalitat Valenciana de
desembre de 2002, on es parla, entre d’altres, de l’elaboració de mapes acústics
per a tots el municipis de més de 20.000 habitants (Elx, Santa Pola i
Crevillent) n’és un exemple. Sis anys després, la realitat, però, és ben sonora.

Hi ha veïns de la nostra Comarca que, per exemple, temen que arribe el
cap de setmana. El Govern de la Generalitat tampoc no ha fet els deures. El
problema de la contaminació acústica no està resolt.

El 5 de juny, és el
dia Mundial del Medi Ambient, un dels objectiu que marca l’ONU és «promoure un
canvi d’actitud en les comunitats envers els temes medioambientals».

La
contaminació acústica, que col·lectius com Juristes Contra el Soroll pretenen
que siga considerat delicte contra el medi ambient, podria ser un tema de
reflexió.

Tots fem soroll, tots podem contribuir a reduir el nivell de
contaminació acústica. Els qui més en fan, de soroll, i els qui ocupen càrrecs
de responsabilitat política poden fer la contribució més important, només s’ha
de creure que el soroll és una contaminació i que afecta la salut i el medi
ambient, com està provat. Cal actuar contra el soroll, cal el compromís ciutadà
i la implicació directa de l’acció municipal i autonòmica.

(El
nostre agraïment a Berti Gil.)

Vicent F. Soler Selva es membre de
l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó (IECBV).

Opina

* campos obligatorios

Listado de comentarios

Comparte esta noticia

¿Qué es esto?

No lo pienses más. Encuentra tu pareja ideal en Seamos2

Seamos 2

Vocento
SarenetRSS

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll al inicio
Ir al contenido