L’alcohol i el soroll

L’alcohol i el soroll

Un estudi revela que el volum elevat de la música als bars
incita a consumir més quantitat d’alcohol en menys temps. El consum de
begudes alcohòliques és una qüestió seriosa i cal considerar que sovint és
excessiu

tribuna
Catedràtic de
Nutrició i Bromatologia. Facultat de Farmàcia de la Universitat de
Barcelona

ABEL
MARINÉ FONT..

+ Imatge d’arxiu d’una festa Erasmus a la discoteca Pachà de Barcelona. Un estudi revela que el volum elevat de la música incita a consumir més alcohol. Foto: ORIOL DURAN

Un estudi fet a França, a la Universitat de Bretagne-Sud, dirigit per
Nicolas Guéguen, conclou que el volum elevat de la música als bars (i
suposo que també a les discoteques) incita els clients a consumir més
quantitat d’alcohol en menys temps. Els autors ja havien observat que
l’existència de música fa que una persona passi més temps en un bar i que
la música estrident pot provocar més consum de begudes. Com indica
Guéguen, aquest és un estudi que fa servir un mètode experimental en un
context real. Els investigadors, amb el permís dels propietaris dels
establiments, van manipular els nivells del so i observaren el consum
d’alcohol. Entre altres coses van concloure que la música alta podia tenir
un efecte negatiu sobre la interacció social i que els clients bevien més
perquè parlaven menys. La meva pràctica en discoteques és més que
limitada, però, com suposo que molts dels lectors d’aquest article, ja
havia notat que no hi ha manera de parlar-hi amb la intensitat de so que
hi sol haver. La conclusió dels autors del treball és que cal recomanar
als propietaris dels bars que posin música suau i adverteixin als
consumidors que la música alta pot influir en el consum d’alcohol. Potser
per contrarestar aquest efecte de la música sorollosa, Carla Bruni, esposa
del president francès Sarkozy, fa cançons més aviat «suaus». Jo, per la
meva part, quan vagi al Liceu em comprometo a observar si en els
entreactes d’una òpera de Wagner la gent beu més que després d’una òpera
de Mozart. Ja sé que es pot objectar que en els entreactes la música ja no
sona, però mai no se sap. I si no, faré l’estudi dins d’una llotja en
plena funció i amb begudes a l’avantllotja.

Ironies a part, el consum de begudes alcohòliques és sempre una qüestió
seriosa, i sense caure en puritanismes antialcohòlics, cal considerar que
el consum d’alcohol que fa la joventut, i els que no són tan joves, és
excessiu massa sovint. El proppassat dia 30 de juliol aquest diari
publicava una notícia inquietant: que un de cada tres catalans reconeix
que ha tingut ressaca els últims tres mesos, que aquest és un dels índexs
més baixos de l’Estat espanyol i que les persones de 31 a 40 anys beuen
més alcohol que els joves d’entre 18 i 30. Per altra banda, aquest mateix
juliol, Carmen Moya, delegada del govern de l’Estat per al Plan Nacional
sobre Drogas, alertava sobre l’augment del consum d’alcohol en menors de
14 anys. Aquestes dades no són precisament per tirar coets i cal tenir-les
en compte quan se’n divulguen d’altres, que també tenen base científica,
sobre els eventuals efectes beneficiosos del consum moderat (realment
moderat) d’alcohol. Les lleis seques no serveixen, però cal que
autoritats, famílies, mestres i la gent jove, que ja saben el que es fan,
reflexionin i actuïn en conseqüència.

Pel que fa al soroll, potser podem tenir alguna esperança. El passat 16
d’abril va ser el «Dia mundial contra el soroll», i la sempre «previsora»
Unió Europea des de fa poc té en vigor una normativa de control del soroll
a la feina que també afecta els músics.

El soroll en el lloc de treball no pot superar la mitjana de 83-87
decibels, que és una mesura d’intensitat acústica.

Resulta que moltes peces simfòniques i òperes superen aquest nivell i
poden arribar a uns 130 decibels, intensitat de so que supera el d’un
martell pneumàtic. Si això passa amb Wagner o Beethoven, què no passarà en
alguns bars, discoteques o cotxes amb la finestra oberta amb la música (?)
a tot drap. Per tant, si el personal d’aquests establiments reclama que de
la mateixa manera que no tenen per què ser fumadors passius, tampoc no
volen superar el volum de so al qual estan sotmesos, acabarem només
sentint música suau, parlarem més i beurem menys. Això estaria bé. No ho
estaria tant que, com alguns han suggerit, els directors d’orquestra
evitessin moments massa intensos en l’execució de les peces o que
passessin fets com l’anul·lació de l’estrena d’una obra per part de
l’Orquestra de la Ràdio de Baviera perquè superava la mitjana de 97
decibels. A veure si resultarà que a l’òpera, als espectacles musicals i
als concerts simfònics, els músics, i qui sap si els especta dors, hauran
d’anar amb taps a les orelles.