2 de gener de 2005

Música i soroll al metro

JÚLIA SERRA RODRÍGUEZ. Barcelona.

«Els músics del metro de Barcelona demanaran que s'ampliï el nombre de punts per tocar» (El Punt, 14/12/04). Ho trobo magnífic. Només els suplicaria que no siguin apocats i que demanin que els ampliïn el nombre de punts fins a l'infinit, de manera que no quedi ni una molècula d'aire sense vibrar amb la seva música viva. A veure si així es desintegra i desapareix la musiqueta dissecada que surt per la megafonia. I, sobretot, que els permetin tocar a les andanes. Seguirem sense poder-hi llegir, però almenys potser deixarem de sentir el so dels monitors de Canal-Metro i ens alliberarem de tot aquest spam acústic que TMB ens descarrega, sense permís, a les orelles. No fa gaire es va publicar en aquesta secció la divertida carta d'un usuari que anomenava «caques sonores» a aquestes imposicions. Un nom adequat. És evident que en un servei públic com el metro no hauríem de trobar-ne ni una, però a TMB estan encaparrats que hi fan bonic. Si algú es queixa perquè li fan fàstic, li diuen que s'aguanti, perquè vet aquí que més d'un 90% dels usuaris les troben delicioses. A TMB tenen la dèria de les enquestes i els encanta jugar a confeccionar percentatges estadístics. Precisament, acabo de llegir que, segons el director del metro, més d'un 90% dels usuaris estan satisfets amb la presència de músics als passadissos. Aquestes quantificacions no tenen cap sentit. El que hauria de comptar són les persones, una per una, i el respecte que es mereixen. La diferència és clara: els músics del metro són éssers humans que ofereixen la seva música en espais puntuals dels passadissos. Qui la vol, se l'escolta, i qui no la vol, passa de llarg i deixa de sentir-la. Cap problema. El fil musical i l'àudio dels televisors, per contra, són una llauna inhumana que no hi ha manera de treure's de sobre. Per entendre-ho, el que cal, en lloc de fer enquestes, és fer servir el cap. Amb la música dels músics del carrer ja tenim prou música al metro. La resta no és més que soroll idiota. Aquest és el criteri intel·ligent que han adoptat, per exemple, al metro de Madrid. A Barcelona, per desgràcia, sembla que el metro estigui en mans d'obtusos auditius.

tornar tornar