25 de gener de 2004

La contaminació musical de TMB i Renfe

L'article Tips de soroll (11 de gener) i la carta La brutícia sonora del metro (19 de gener) m'han fet adonar que les persones que estem fartes que ens omplin el cap de músiques ambientals som moltes més que no em pensava. El cas del metro de TMB és especialment greu, ja que es tracta d'un servei públic del qual molta gent no podem prescindir, i cada dia ens hi sentim sotmesos a l'arbitrària influència de la música que sona en aquell moment i a l'estúpida agressió del soroll que fan els televisors.
Però seria injust fer públic el mal comportament de TMB i passar per alt les barrabassades que fa Renfe dins dels trens de rodalia, on tothom ha de sentir música durant tot el viatge, simplement perquè algun expert en psicologia de masses, que ignora que cada persona és un món, així ho ha decidit. Cadascú entra al tren amb el seu estat d'ànim, però Renfe, a còpia de música ambiental, ens el vol canviar per un altre. Es fa estrany que en una civilització basada en el respecte als drets de les persones hi hagi gent que practica, com si res, aquesta mena d'exercicis totalitaris. ¿Com reaccionaríem si en lloc de música ens obliguessin a empassar-nos un tranquil·litzant? ¿O pretenguessin injectar-nos un sedant? Als qui sortim d'un d'aquests viatges amb els nervis crispats i anem a les oficines d'atenció al client a formular una queixa, ens diuen que ens posen música per relaxar-nos. Si ens produeix l'efecte contrari és, doncs, per culpa nostra, no de la música. Renfe dictamina com hem de viatjar, ens ho imposa, i ens diu que somos tu tren. El tren de les persones que volem viatjar en pau, per descomptat, no.

E. Guillén
Barcelona

tornar tornar