14 d'octubre de 2004

Música a la força

ARNAU SERRALLONGA VILÀ. Barcelona.

Gràcies a El Punt (7/10/04) m'assabento que Renfe prohibirà el tabac en un 98% dels trens i que des de l'any 1999 ja no es pot fumar als combois de Rodalies. O sigui, que fa cinc anys que hi viatjo cada dia amb la seguretat que ningú no em ficarà el seu fum pels narius. És clar que, per desgràcia, també hi tinc la seguretat que Renfe em ficarà la seva musiqueta per les orelles. [...]
La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, s'ha declarat una ferma defensora dels no-fumadors. Tant de bo defensés també els no-oïdors, en lloc de permetre que ens ataquin amb una música de la qual no podem defensar-nos.
Diu que ofereixen cursos als treballadors de Renfe per poder afrontar l'angoixa i l'estrès que els pot provocar passar hores sense fumar i que els donen indicacions sobre com es pot ajudar els passatgers. Potser que també els ensenyin com poden ajudar-me a afrontar l'angoixa i l'estrès que em provoca passar tant de temps en companyia de música que no desitjo.
Precisament, acabo de llegir una notícia a El Punt (8/10/04) que informa de l'esbatussada que van tenir una trentena de joves i uns quants vigilants, a dins d'un d'aquests trens de Rodalies. Ben segur que la música clàssica, en lloc d'amansir unes feres que tenien el cerebel congestionat després d'una nit de disbauxa discotequera, encara les va excitar més i va desfermar les seves pulsions salvatges. No m'estranya. Si a mi, que sóc músic i amant de la música clàssica, m'irrita que me la imposin de la manera impúdica i barroera que ho fa Renfe, a aquests energúmens, intoxicats de música màquina, els ha de fregir les neurones. Que apaguin, doncs, la música i deixin que la gent viatgi en pau. Veuran com disminueix la violència als trens. Ja sé que moltes persones són immunes a aquesta musiqueta i no els afecta. I que, a d'altres, fins i tot els agrada. Però no sóc l'únic a qui molesta. Voldria recomanar als afectats que no s'hi resignin. Que no els faci vergonya queixar-se'n. Presentin reclamacions per escrit a les oficines d'atenció al client. Els contestaran bajanades, però no es facin enrere. I sobretot, no siguin tous. No proposin que abaixin el volum de la música. Exigeixin que l'apaguin del tot.
Els trens no tenen música per naturalesa, sinó perquè algú ha tingut el caprici, o l'abús de poder, de posar-n'hi. Tenim dret a demanar que ens la treguin. I ells l'obligació de fer-nos cas. Qui no pugui aguantar sense música, que usi el walkman. Als trens de llarg recorregut hi ha un sistema d'auriculars que permet escoltar-ne de manera individual. Que facin el mateix a Rodalies. I si no, que ens habilitin vagons lliures de música. De solucions, no en falten. El problema és que a Renfe li sobra incompetència i mala fe.

tornar tornar