Ultimas Noticias

Periódico
Primera
Opinión
España
Europa
Internacional
Sociedad
Economía
Motor
Deportes
Cultura
Televisión
Ultima

Indice del día
Resumen semanal
Búsqueda

Información local
Baleares
Catalunya
Madrid

EL MUNDO
Hemeroteca


 
Sábado, 2 de septiembre de 2000 EL MUNDO periodico


TRIBUNA / CONTAMINACIO ACUSTICA
LLUIS GALLARDO

El soroll que calla els drets


L'autor defensa que la resolució de la polèmica de la contaminació acústica passa per fer compatibles ambdós grups de drets: els dels qui es diverteixen i els dels qui descansen

Darrerament, i sobretot en època estiuenca, es poden llegir en les seccions de Cartes del Lector i al Director les preocupades manifestacions de persones que comproven com malauradament han de suportar el soroll aliè. La queixa ve motivada per la sensació de malestar que provoca no gaudir de tranquil·litat i descans al propi habitatge i té la finalitat d exposar-ho públicament tot esperant la solució del veritable problema que suposa la contaminació acústica. A aquests escrits subjaceix la paulatina presa de conscienciació ciutadana vers els destorbs i perjudicis que ocasiona el soroll a la salut i a la nostra integritat jurídica.

Fonamentalment, les problemàtiques que s exposen sorgeixen d una col·lisió de drets: el del lleure i divertiment, juntament amb el de llibertat d empresa i treball, i els drets al descans (universal, segons la Declaració de 1948), a la salut i els fonamentals a la intimitat i a la inviolabilitat del domicili (article 18 de la Constitució espanyola i 8è del Conveni de Roma de 1950). L exemple sempre és recurrent: la típica terrassa d estiu, gestionada per un eficient i imparable empresari, que omple el temps lliure dels seus usuaris i consumidors, i també omple de soroll -generalment nocturn- els habitatges colindants i naturalment els que tingui al damunt.

La solució, tan esperada pels amoïnats lectors/es i tan desitjada per tothom, passa per fer compatibles ambdós grups de drets (el del divertiment i el del descans). Almenys això és el que hem deduït del conjunt de polítiques públiques que porten a terme els diversos organismes públics competents a l efecte i del que els seus responsables expliciten en comunicats als mitjans de comunicació o en les justificacions al desenvolupament de les polítiques. La fal·làcia que conté aquesta pretesa compatibilitat mereix ser contestada des d un altre punt de vista: el dels afectats pel soroll, ja que, curiosament, els que l ocasionen o el promouen no estan sotmesos al mateix... per algun motiu no estan, tampoc, conscienciats.

Des de l Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCCA) i la Plataforma Cívica Contra el Soroll Nocturn defensem una altra posició: entre dos drets (el del lleure i el de la tranquil·litat) tan antagònics entre si no pot haver-hi compatibilitat, almenys de la manera com s entén i exercita el divertiment: bulliciós, estrident, sense contemplar els dels altres; o el del lucre empresarial: com únic i, quan no, com el principal. La compatibilitat hauria de fer-se passar per una reformulació del lleure, el divertiment i de determinades formes de treball.

Així les coses, no pot haver-hi, com dèiem, coexistència compatible. El que es constata, i així ho comprovem a l ACCCA des de la seva fundació, és un desequilibri entre els dos plats d una balança: quan baixa del divertiment d uns, puja el del descans dels altres. Es a dir, quan uns fan el que volen (perquè així és la seva «llibertat»), els altres, precisament, han de deixar de fer el que desitgen o necessiten. En aquesta situació no pot donar-se ni compatibilitat ni equilibri, sinó exercici per uns i renúncia obligada per altres.

La solució, ara per ara, hauria de ser la resposta a la valoració de quin d ambdós drets és més important: el lleure i la llibertat d empresa o la intimitat i el descans. La balança, igualment, en aquests termes s ha de continuar decantant cap un dels dos fets: la protecció de la intimitat i el descans, que no són i no volen dir altra cosa que fer a casa de cadascú/na el que es desitgi o necessiti i no haver de suportar imposicions, coaccions, i expropiacions dels nostres drets dintre dels nostres domicilis. Si això mateix ha de significar el sacrifici i renúncia a determinats aspectes del divertiment i del lucre mercantil com, per exemple, la limitació d horaris nocturns, la limitació d atorgament de llicències, la prohibició de modificacions de locals, de traspassos, etc., benvinguts siguin, perquè demostraran que l aproximació a una situació d equilibri anhelat és possible i que la complerta abrogació, derogació, d uns drets fonamentals -bàsics per identificar una societat democràtica- en benefici d altres, és una manera absolutista d entendre un aspecte tan relatiu de la llibertat com és el de gaudir de l oci i el temps lliure.

Lluís Gallardo es abogado de la Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica.


¿ Recomendaría
este artículo?

Copia para
IMPRIMIR