PUIGCERDÀ
Les motos de neu

Em preocupa l'agressió al medi, principalment acústica; el seu soroll, agut i molest, se sent des de molt lluny

MANEL FIGUERA - 20/03/2004

En una societat cada vegada més reglamentista i mercantilitzada és incomprensible que no hi hagi una regulació per a les motos de neu. Actualment hem de pagar peatges si volem circular per algunes pistes de muntanya, com a Certascan, a la vall de Cardós (Pallars Sobirà). Les estacions d'esquí nòrdic catalanes cobren un preu en concepte d'ús de pàrquing i dret de pas per les pistes, quan els excursionistes només pretenem deixar enrere aquestes pistes i assolir els cims, als quals se'ns barra literalment l'accés. Al parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici hi ha normes que ratllen la ridiculesa, com la prohibició de fer bivac, mentre es permet pujar amb llargues fileres de tot terrenys a refugis on és possible arribar per pistes per a automòbils. En canvi, pocs mitjans de comunicació parlen d'aquesta vertadera plaga que són les motos de neu.

D'aquests vehicles sorollosos i antipàtics, n'he sentit diverses opinions, la majoria alarmants. Una d'elles és que a Andorra –la meca pirinenca de les motos de neu– s'hi practica la caça furtiva d'isards en ple hivern. Una altra, que estan relacionades amb el contraban; això explicaria les incursions fins bastant més al sud de la frontera, al llarg del sector que va del port de Caborreu, a Bescaran (Alt Urgell), a la vall de la Llosa, a Lles (Cerdanya). No em correspon a mi esbrinar quin material porten ni tinc cap interès per saber-ho; l'únic que em preocupa és l'agressió al medi, principalment acústica, ja que el seu soroll, agut i molest, es pot sentir des de molt lluny.

Darrerament he vist motos de neu a la vall de Campcardós, ja dins la Cerdanya francesa; vénen d'Andorra per la collada de Montmalús, Vallcivera, la coma d'Engaït i la portella Blanca. També n'he vist, portades per andorrans, al tossal de l'Orri de Rubió, entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. A la muntanya de la Carbassa, en plena Cerdanya, els conductors de motos –vaig sentir a dir que també andorrans– van trencar la cadena de l'inici de la pista que puja al pla de Matons.

Sóc conscient que a Andorra poca cosa hi tinc a fer, però al meu país, Catalunya, caldria controlar la utilització de les motos de neu. No parlo de prohibicions, sinó de regulacions. Sabent que el punt de sortida de moltes motos són les estacions d'esquí andorranes, s'haurien d'indicar recorreguts que no anessin més enllà d'un radi de 4 km de les pistes d'esquí.

MANEL FIGUERA, professor i escriptor