DOCUMENTS contra la contaminació acústica

IMPACTE DEL SOROLL

El soroll definit senzillament com so no desitjat és molt present a la nostra vida quotidiana (cotxes, aeroports, fàbriques, bars, tallers, trens,...) i encara coneixem poc les seves conseqüències, tot i que les dades que tenim fins ara semblen indicar que és un agent nociu per la nostra salut.

L'orella humana excepcionalment bona presenta una gama d'audició de 35 a 20.000 Hz, tot i que es considera una audició normal la limitada entre 80 i 15.000 Hz.

Però, apart de la freqüència, hem de tenir en compte la intensitat, que és la potència per unitat de superficie. Com que no és fàcil de medir directament, el que mesurem és la presió eficaç del so. La pressió mínima audible és de 2*10-4 microbars, mentres que les màximes soportables sòn superiors a 200 microbars. Per facilitar el maneig d'un marge tan ampli de valors de pressió, s'ha fet habitual la utilització de nivells de pressió sonora, en lloc de pressions sonores. La unitat usual de nivell de pressió sonora és el decibel (dB).

La mesura del soroll es realitza mitjansant un sonòmetre, que detecta el nivell sonor expresat en dB. No obstant, la sensibilitat auditiva varía amb la freqüència, per lo que en els sonòmetres és necessari introduir escales de compensació que corretgeixin els nivells per cada freqüència. Normalment s'utilitzen tres tipus d'escales: A, B, C. L'escala que més s'asembla amb l'orella humana és la A. Sempre es sol expressar l'escala usada, per exemple dB(A).

A més del sonòmetre, s'utilitza el dosìmetre de sorolls, que relaciona els nivells de pressió sonora amb els temps d'exposició a aquests nivells per donar un valor de la dosis de soroll.

El soroll és un tema regulat per alguns Reals Decrets i per les ordenances municipals (inexistents en alguns municipis), tot i que el seu compliment en molts llocs és, problablement, precari:

Real Decret 2414/1961: l'article 14 estableix que amb el fi d'evitar vibracions o sorolls molestos, no podran instalar-se motors fixes en comerços, cases, edificis i locals públics en general sense prèvia autorització municipal, que senyalarà les mesures correctores pertinents.

Real Decret 1909/1981: Normes bàsiques d'edificació sobre condicions acústiques en els edificis.

Nivells màxims de soroll exterior segons les ordenances municipals (alguns municipis poden ser diferents):

a: zona sanitària (200 m a la rodona d'un centre sanitari)

8-21 hores: 45 dB (A)

21-8 hores: 35 dB (A)

b: zona restant:

8-22 hores: 55 dB (A)

22-8 hores: 45 dB (A)

En un estudi realitzat a Moscou s'ha observat que en els últims 10 anys el nombre de cotxes a passat de 600.000 a 2.000.000 i que aquest mitjà de transport pot representar fins al 80% del soroll d'aquesta ciutat. En aquesta última dècada el soroll de la capital russa ha augmentat uns 5-6 dB arribant a uns nivells de soroll de 78 a 88 dB, calculant-se que en un 70-80% de la població viu en àrees de molt soroll (1)

Si tenim en compte la definició de salut de la OMS on es diu que la salut és el benestra físic, psíquic i social i no només l'absència de malaltia podem veure fàcilment que el soroll és una font clara de mala salut.

Ës diu que el soroll és l'agent ambiental amb un impacte important sobre la salut menys conegut, la cual cosa ens indica que encara ens falta molt per conèixer i tots els professionals de la salut hem d'anar agafant consciència del tema, des de les nostres diverses posicions i lluitar entre tots contra aquest problema de salut pública.

LES CONSEQÜÈNCIES DEL SOROLL

Després de fer una recerca bibliogràfica al Medline i revisar la encara poca bibliografia existent d'aquest tema exposaré les conseqüències del soroll reflexades el la literatura. Dels 9 estudis revisats, 7 són en adults i 2 en nens tot i que podem partir de l'hipòtesis de que si afecta als adults també afectarà en menor o major grau als nens. aquestes conseqüències del soroll han creat en la població una demanda social que fa que cada dia hi hagi més interés per aquest tema. Les principals són les següents:

1.- És un important factor de risc per patir insomni; un estudi multivariat demostra que viure a prop d'una carretera amb gran volum de trànsit és un factor de risc per l'insomni, demostrant així un cop més el garn impacte sobre la salut pública (2)

Un altre estudi demostra que viure a prop d'un aeroport pot produir canvis en el patró nocturn del EEG i dificultat per dormir (3)

2.- El soroll pot ampliar la vulnerabilitat subclínica de certes malalties afectives i pot induir canvis ràpids d'humor i inclús pot condicionar el comportament (4)

Un altre estudi troba evidències que associen un augment del nombre d'admissions hospitalàries psiquiàtriques en persones exposades al soroll d'avions, així com també un augment de la consumissió de fàrmacs psicotròpics (3)

3.- En un estudi longitudinal amb 326 nens entre 9-13 anys seguits durant 18 mesos després de l'obertura d'un aeroport a la zona, mostra una devallada significativa de la qualitat de vida aixi com també dificultats motivacionals (mesurades amb el nombre d'intents en resoldre un puzzle sense solució). Aquestes trovalles mostren el dany psicològic després de l'exposició al soroll i indiquen la rellèvància de monitoritzar els paràmetres psicològics com a estressant ambiental en nens (5).

4.- Un estudi transversal en nens escolars mostra una associació entre l'augment de la tensió arterial i l'exposició al soroll, tot i que hi ha poca confirmació amb estudis de cohorts (3).

5.- Des de l'augment espectacular del nombre de vehicles a la ciutat de Moscou s'ha vist un augment IAM i AVC dels quals el soroll i la pol.lució són factors de risc. Aquest mateix estudi també explica que en els últims 6 anys la mortalitat total d'infants per sota d'un any ha augmentat 40%, i en aquest mateix període l'incidència de malalties del SNC i organs dels sentits s'han multiplicat per 1,5, mentre que les malformacions congènites s'han doblat. Els autors relacionen gran part d'aixó a l'exposició de les mares al transport de motor (1).

6.- Els subjectes que ocupacionalment estan exposats a sons >90 dB de baixa freqüència (<500Hz) durant grans períodes de temps (>10 anys) poden desenvolupar malaltia vidroacústica (VAD). Una de les primeres queixes d'aquests pacients són problemes de memòria i atenció i anormalitat en el comportament.

L'examen neurològic revela anormalitats en un 80% dels casos, sent la trovalla més comú la presència de l'arcaic reflex palmomentonià (>50%) que ens mostra la perdua de control cortical (6).

Per altra banda, en un 50% dels VAD la RMN ens revela una atròfia cortical i una dilatació dels espais perivasculars i petites lesions hiperintenses en T2 a la substància blanca, ganglis basals i tronc cerebral. Aquest estudi troba una forta correlació entre les imatges de la RMN i els canvis neurofisiològics que són importants per conèixer la patofisiología dels danys cognitius en aquests pacients (7).

Les imatges de la RMN es podrien relacionar amb un patró vascular on sobretot hi estarien involucrades les petites artèries de la substància blanca i probablement són el substracte visible del trastorn neurològic (8).

La VAD es caracteritza per canvis cognitius, vèrtig, disminució de l'audici´p, dany visual, epilèpsia i altres malalties neuropsicològiques.

7.- Pèrdua de l'audició: explosions o sorolls intensos poden trencar el timpà o danyar estructures de l'orella mitjà o interna. Una exposició perllongada al soroll intens destrueix les cel.lules ciliades de l'orella interna depenen de la freqüència i del nivell del so. Les persones sotmeses a sorolls d'una determinada freqüència pateixen una pèrdua de l'audició per aquesta gama de freqúència.

8.- Interferència en la comunicació: el soroll pot interferir en la conversació, l'us del telèfon,...A nivell professional, repercuteix en l'eficacia del treball, a més que pot provocar que no siguin sentides senyals acústiques d'alarma, crits,...

9.- Dolor: el soroll pot provocar dolor auricular si es tracta d'una gran pressió acústica. en el límit, la membrana del timpà es pot arrivar a trencar. el límit del dolor es sitúa en una persona normal en 170 dB, però quan hi ha inflamació baixa fins els 80-90 dB.

10.- Manifestacions clíniques: una alta i continua exposició al soroll pot originar nàusees, cefalees, irritabilitat, inestabilitat, agressivitat,...

11.- Incomoditat i molèsties: un sentiment de disgust i malestra davant un factor conegut que provoca cert desagrat.

CONCLUSIÓ

Després de conèixer una mica més aquest company quasi desconegut de la nostra vida qüotidiana ens donem compte que és un agent ambiental que cal que tinguem en compte en la nostra professió i que encara falten molts estudis per determinar els nivells segurs, totes les possibles consqüències, la fisiopatologia i sobretot, que cal que la medicina preventiva i els respectius governs involucrats facin tot lo possible per evitar un dels nombrosos problemes coneguts o per conèixer presents en la nostra nova i tecnològica societat.

Dr. José Antonio MUÑOZ YUNTA
NEUROPSICOBIOLOGÍA, SL