> Higiene acústica
de set en
set
MARTÍ
AYATS. Amb les
melodies dels mòbils (si el telèfon no es mou sol no sé per què en diem
així; potser n'hauríem de dir portàtil, com l'ordinador, al qual no se'ns
acut dir mòbil) passa com amb els fills. Els teus fan gràcia. Els dels
altres te'n fan una o dues vegades, però després carreguen, cansen,
arriben a desconcentrar i fins i tot et treuen de polleguera. Fins a
l'arribada en massa dels politons i l'MP3 es deia que la forma, el color i
la mida del telèfon portàtil definien la personalitat del seu propietari.
Ara és la música (més ben dit músiques, perquè molts la canvien gairebé a
cada trucada) la que ens fa veure com és la persona que el posseeix. N'hi
ha que, per respecte, sigui a la feina o en els moments de lleure, pensen
en els altres i silencien els telèfons però una immensa majoria ens
obliguen a suportar els seus gustos a la força: no us perdeu un Paquito
el Chocolatero quan estàs estirat en una platja semibuida al mes de
maig o un Que pasa nengggggggggg? quan estàs a punt de fer cim en
alguna muntanya. Vist el que ha passat amb els fumadors, hi ha una
porta oberta per reclamar una legislació que fomenti la higiene acústica
als llocs de treball i llocs públics. Així, els que no acceptin posar el
sistema de vibració als seus telèfons portàtils que assumeixin que per
sentir les melòdies que tant els agraden hauran de tenir un habitacle
específic perquè els altres no hàgim de patir els seus gustos
musicals.
|