tornar a la hometornar a la homePlaça Regomir, 3, pral. 1a.
08002 Barcelona
Tels. 93 319 53 46
        656 39 82 24
     accca@sorolls.org

atenció al públic: tots els dimecres,  de 18 a 21 hores

Assessoria Jurídica

Assessoria Tècnica
Acústica

Gabinet Psicològic

Consulta Mèdica

 


Es troba a... DOCUMENTS contra la contaminació acústica

 

 


Si hi ha soroll,
no som lliures

(Lluís Permanyer)


Qui som

Estatuts

Junta Directiva

Novetats

Documents

Associar-se

 



Efectes del renou sobre la salut.

Per el M.I. Dr. D. Ferran Tolosa Cabaní

(Discurs inaugural del Curs Acadèmic 2003, Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears)

 

Excel·lentíssim Senyor President,

Honorables Autoritats,

Molt Il·lustres Senyores i Senyors Acadèmics

Senyores i Senyors,

La presència de so en el nostre entorn és un fet tan comú en la vida diària actual que rarament apreciem tots els seus efectes. Proporciona experiències tan agradables com escoltar la música o el cant dels ocells, i permet la comunicació oral entre les persones; però juntament a aquestes percepcions auditives agradables, ens apareix també el so molest, fins i tot perjudicial, que pot limitar la nostra vida de relació de manera irreversible.

Des de mitjans del segle XIX i de manera progressiva la societat evoluciona cap a un model on la presència de renou en el medi creix de manera paral·lela al benestar.

 

El renou ambiental causat pel trànsit, per les activitats industrials i les derivades de l’oci, constitueix un dels principals problemes mediambientals a Europa, encara que per regla general, les accions destinades a reduir-lo han estat menys prioritàries que les destinades a altres tipus de contaminació com les de l’aigua o les de l’aire. Només la contaminació lumínica que creix de forma substancial en el nostre medi encara no ha rebut l’interès adequat per reduir-lo. L’origen del renou el trobem en les activitats humanes i està associat especialment amb els processos d’urbanització i en el desenvolupament del transport i de la indústria. Si bé és un problema fonamentalment urbà, en algunes àrees geogràfiques pot afectar també el medi rural.

La contaminació acústica tot i ser una de les més antigues ha rebut poca atenció fins fa poc temps. Això es deu a tres factors principals:

    • Es tracta d’una contaminació localitzada, per tant afecta un entorn limitat a la proximitat de la font sonora.
    • Els efectes perjudicials, en general, no apareixen fins passat un temps perllongat, és a dir, els seus efectes no són immediats.
    • A diferència d’altres contaminants és freqüent considerar el renou com un mal inevitable i com a resultat del desenvolupament i del progrés.

Les dades disponibles sobre la situació actual i les previsions en termes de renou ambiental són per ara limitades, mostren que quan no hi ha polítiques ambicioses de reducció, els riscs del renou segueixen sent importants i podrien fins i tot augmentar, especialment en el trànsit i en l’oci. Les principals tendències que influeixen en la situació actual i futura són:

    • L’augment de vehicles i dels quilòmetres recorreguts. Les previsions per l’any 2010 indiquen que el transport de mercaderies per carretera és duplicarà i que el trànsit aeri augmentarà en més del 180%.
    • L’extensió en termes d’espai del renou procedent del tràfic que afectarà les zones suburbanes i rurals
    • L’extensió en termes temporals del renou com la distribució de mercaderies les 24 hores del dia.

La presència de so és consubstancial en el nostre entorn i forma part dels elements quotidians que ens envolten. El so però es pot convertir en l’agressor de l’home en forma de renou, és un contaminant de primer ordre i pot generar unes patologies específiques.

Tal és la repercussió sobre tot en l’home treballador que els Estats moderns han elaborat lleis i decrets per protegir-los davant de l’agressió acústica. En el nostre país la normativa que regula la protecció dels treballadors davant els riscs que es deriven de l’exposició al renou durant el treball està publicada en el Reial Decret 1316/1989, de 27 d’octubre.

Referències històriques.

Està citat a la literatura que a la ciutat de Sibaris, a l’antiga Grècia , 600 anys abans de Crist, els artesans que treballaven amb el martell eren obligats a desplaçar-se fora de les murades de la ciutat per evitar les molèsties als altres ciutadans.

En la Roma del segle I, Plini el Vell ens va deixar escrit en el seu tractat Història natural l’observació que va fer de persones que vivien vora les cataractes del Nil, moltes de les quals patien sordesa.

Bastants anys més tard, Bernardino Ramazzini, un pioner de la medicina del treball, advertia en el seu llibre clàssic De morbis artificum (1713) del risc que tenien alguns treballadors com els ferrers (9) de patir sordesa.

Una altra referència és la de Fosbroke que al 1830 descriu la pèrdua d’audició en els treballadors de fargues (6) i altres autors defineixen aquesta patologia com la malaltia dels calderers. Haberman estudia l’anatomia patològica d’una còclea d’un calderer, i altres investigadors en el segle XX provoquen en cobaias lesions induïdes per renous crònics i en fan estudis a l’orella interna.

Algunes definicions:

- Renou: So compost de múltiples freqüències, no articulat, de certa intensitat, i que pot molestar o perjudicar les persones. El renou es pot considerar el quart contaminant per a l’home i per al medi ambient, després de l’aire, de l’aigua i dels residus sòlids, tant en el medi industrial com en l’urbà.

- So: Efecte de la propagació de les ones produïdes pels canvis de densitat i pressió en els medis materials especialment aquells que són audibles. El so té unes característiques inherents com la intensitat, que és el grau d’energia de l’ona, el to que és el resultat de la freqüència de la vibració i la durada, és a dir, el temps durant el qual és audible el so.

La mesura de la intensitat és el decibel (dB) que és una unitat adimensional. És una mesura absoluta i seria la mínima pressió acústica audible en una persona jove i sana.

Si acceptem doncs el llindar d’audició com a 0 decibel, una conversa normal se situa al voltant de 30dB, un carrer amb molt de trànsit, 80dB, un martell pneumàtic, 100dB i un motor a reacció 140dB

La freqüència d’un so l’hem de definir com el nombre de vibracions que apareixen per segon en un medi determinat. Els sons audibles per l’home tenen una freqüència compresa entre16 i 20.000 cicles per segon, de manera que els sons per davall d’aquesta franja són els anomenats infrasons i els de nombre superior ultrasons .

A la pràctica, els sons són composts de diverses freqüències i els més perjudicials són els de les freqüències altes.

- Contaminar: acció per la qual apareix un agent impur en el medi natural.

Vistes aquestes consideracions podríem també definir simplement que el renou és el so que contamina. El Professor Pialoux, reconegut otòleg francès, proposa la definició del clínic tot dient que el renou és la sensació auditiva de tipus i intensitat variable però de caràcter desagradable, en relació a l’activitat humana i que produeix diverses reaccions en el cos humà molt especialment en el sistema auditiu.

Definició de la sordesa professional

La sordesa professional és considera com l’alteració irreversible de l’audició a conseqüència de l’exposició perllongada als ambients sonors alts durant l’activitat laboral. Aquesta definició però exclou les sordeses causades per trauma sonor únic accidental, per traumatisme a causa d’una explosió o per disbarismes. Al 1987 les sordeses professionals representaven més d’un quart de les malalties professionals, que s’han reduït fins al 14 % l’any 1992.

No incloem en aquest apartat les sordeses causades per barotraumatismes durant feines professionals com en el busseig o les activitats aeronàutiques.

Fonts de renou

Existeixen dos importants grups de fons productores de renou. -Fonts naturals, com el vent, el so de la mar, la remor de l’aigua o d’un torrent.

-Fonts antropogèniques, és a dir, renous que apareixen en el medi causats per l’activitat humana: - derivades de la circulació de trànsit

    • procedents dels motors d’avions, ja sigui en les pistes, mentre vola o en els tallers de comprovació i reparació de motors de reacció
    • procedents de trens
    • ocasionades per la indústria, principalment la metal·lúrgica i la tèxtil
    • derivades de les activitats de les impremtes
    • generades en oficines, pels ordinadors i impressores, el públic, els sistemes de ventilació, els telèfons, les fotocopiadores
    • procedents d’obres públiques (martell pneumàtic)
    • originades en discoteques, bars i locals d’oci
    • produïdes en les activitats com la mineria, l’explotació de pedreres, marbreres
    • pels micromotors usats en joieria
    • originades per les màquines de les bugaderies
    • generades pels motors de fressar en odontologia
    • produïdes a les fàbriques embotelladores
    • per potents motors a la indústria naval, centrals tèrmiques
    • per les activitats militars, d’ordre públic
    • originades en fàbriques de sabates i vidres.
    • generades en tallers d’automoció (xapistes)
    • produïdes per les activitats agrícoles
    • generada en fusteries, ferreries, serraderies
    • produïdes en les fàbriques de rajoles (rajoleries)
    • generades durant els concerts i assajos de rock, d‘orquestres simfòniques
    • originades en els obradors de pastisseries i forns
    • generades en les activitats pròpies de l’activitat dels bombers
    • generades per activitat pirotècniques

I altres. També s’han de considerar renous originats durant activitats de lleure com el produït per escopetes durant la caça.

La major mecanització de la indústria porta implícita més nivells de renou, del qual som plenament conscients, però no hem d’oblidar els sons no audibles principalment els ultrasons que s’utilitzen amb neteja industrial, soldadures, etc. (10) i que també són perjudicials per l’home.

A qui afecta

De fet, afecta a tothom, ja que a més de les persones que treballen o viuen a prop de les fonts sonores abans esmentades, i que són moltes, tan sols les activitats localitzades en els carrers ja són fonts permanents de renous, com les generades pel trànsit, per les obres públiques, pels establiments públics com bars, discoteques, pubs, etc.

De les causes citades podem diferenciar les que afecten d’una manera moderada com per exemple als conductors, ceramistes, tipògrafs, per citar-ne algun. D’altres que sofreixen una exposició alta, com ara els soldadors, fusters, planxistes, calderers, mecànic, marbristes, picapedrers amb perforadores, ferrers, etc.

Un estudi d’Annie Moch recull les conclusions de les recents publicacions dels efectes perjudicials del renou des de la vida fetal fins a la pubertat. La dona embarassada en contacte amb el renou constant de la llar causat per electrodomèstics, radio, televisió, etc. fa que el fetus també rebi la influència del renou sobre el sistema auditiu fràgil i en fase de creixement. Tots som conscients del renou a les escoles causat per fonts de tot tipus: crits, trànsit, etc. Només això ja és un competidor per una adequada comunicació oral i que pot repercutir en el seu aprenentatge.

De totes maneres la repercussió no és homogènia en tota la població ja que com comentarem més endavant hi ha el factor de sensibilitat individual al renou, que fa variar les conseqüències de l’exposició.

Etiopatogènia

Les ones sonores arriben al cos humà on són recollides en el pavelló de l’orella externa i concentrades cap al conducte auditiu extern fins a impactar en el timpà, el qual fan vibrar. El moviment de la membrana timpànica és transmet cap a la cadena ossicular de l’orella mitjana fins a la finestra oval. A través d’aquesta finestra, es crea una vibració del líquid perilimfàtic de l’orella interna que fa ondular la membrana basilar, lloc d’assentament de les cèl·lules ciliades, les quals són estimulades i transmeten la seva excitació neurosensorial cap a les neurones del VIII par cranial. D’aquesta manera s’hauran generat uns impulsos electroquímics que transmetran els senyals cap el cervell a través del nervi auditiu.

La sensibilització a diferents freqüències del so és localitza en diferents punts de la còclea, així els sons de freqüències baixes són detectats per les cèl·lules sensorials ubicades a la part més allunyada de la finestra oval i, per altra banda, els sons freqüencials alts és capten per les cèl·lules sensorials situades a la zona més propera a la finestra oval.

Susceptibilitat individual

Com apuntàvem abans existeixen diferències i variacions individuals en el grau d’afectació en els treballadors sotmesos a renou perjudicial. Alguns autors suggereixen efectuar proves de cansament auditiu en els candidats a treballar en aquest medi per determinar la susceptibilitat al renou. Podríem incloure dins l’apartat de susceptibilitat, els de causa hereditària, el fet d’haver patit una meningitis, o bé infeccions de l’aparell auditiu amb seqüeles, aquelles persones postoperades d’otosclerosi o de timpanoplàstia (intervencions que fan desaparèixer els sistemes automàtics de protecció de l’orella interna, com el múscul del martell i el tendó de l’estrep, localitzats en la caixa timpànica), el fet de tenir antecedents familiars de sordesa, ser diabètic, hipertens i també tots aquells factors encara desconeguts.

Alteracions histopatòlogiques

Malgrat s’hagin fet molts estudis tant amb animals d’experimentació com amb humans, encara estem lluny de conèixer quins són els mecanismes que produeixen les lesions a l’orella interna causats per un traumatisme acústic. Gràcies als treballs de Schuknecht podem dir que les primeres alteracions estructurals es donen a nivell de les cèl·lules ciliades externes de l’òrgan de Corti, a diferència dels processos isquèmics que afecten inicialment les cèl·lules ciliades internes. S’observa una degeneració progressiva de les cèl·lules que acaba amb la seva desaparició. En el traumatisme acústic agut la lesió és produiria a conseqüència de la intensa vibració de la membrana basilar sobre la qual s’assenta l’òrgan de Corti.

Fisiopatologia

Trauma acústic agut

El quadre clínic està produït per un renou de gran intensitat, però de durada limitada. Requereix una gran energia per la seva aparició i sol ocórrer en persones amb una determinada professió, com els militars, els miners, els tècnics amb explosius, o en situacions especials, com explosions fortuïtes.

La simpomatologia clínica es manifesta immediatament després de l’impacte sonor, en forma d’acúfens i d’hipoacúsia. que pot evolucionar cap a la desaparició o mantenir-se constants.

L’exploració audiomètrica revela un escotoma a la freqüència de 4000Hz que pot afectar també les freqüències veïnes.

Trauma acústic crònic

És el dèficit auditiu causat per l’exposició perllongada al renou durant el treball. El grau de risc de sordesa s’estableix després d’estar exposat vuit hores diàries a 80dB (A). La presència de la sordesa depèn de la intensitat i el temps d’exposició al renou. Aquesta situació és progressiva si el renou persisteix, encara que hi ha el factor de susceptibilitat individual, l’edat o la simultaneïtat amb altres patologies auditives que alteren la seva evolució.

Simptomatologia. Efectes del renou en la salut humana

El renou du implícit un fort component subjectiu. Un mateix so pot ser considerat un element molest per unes persones mentre que per altres no. Això depèn de les característiques del receptor i del moment que es produeix el renou.

Alguns factors que poden influir:

- durant el dia. És sabut que el renou és més molest de nit que de dia. Un simple degoteig produït de vespre és més molest que de dia.

- durant l’activitat de la persona. El receptor notarà menys renou si està concentrat o distret en alguna activitat mentre és produeixi el renou.

- quan es fa aldarull: per la persona que el genera, normalment no li és molest. (El soroll d’un aparell de música serà ensordidor per la mare i en canvi quedarà per sota de la intensitat que voldria el fill).

- segons els antecedents socioculturals. Una mateixa música pot ser considerada com a so o com a soroll en funció dels antecedents culturals del qui l’escolti o dels records que li porti.

- segons la familiaritat .Una persona pot acostumar-se al renou de l’ordinador o de la música, al renou de l’aire condicionat, del soroll del tren, etc. Es pot donar el cas de no sentir-lo habitualment i, fins i tot, pot haver de necessitar un soroll per poder dormir-se.

- segons la naturalesa del renou. Un soroll intermitent és més molest que un de continu.

- segons la intensitat i la freqüència del so, segons l’edat i el sexe del receptor.

Si bé els efectes d’un renou continuat sobre l’audició poden ser poc manifestats, no hem de caure en el parany d’ignorar la molèstia que poden arribar a produir.

1.-Efectes en el sistema auditiu:

Efecte emmascarador

El podem definir com aquell efecte fisiològic pel qual veiem disminuïda la capacitat perceptiva d’un so a causa de la presència simultània d’un altre so o de renou.

Normalment l’espectre de freqüències del so de la veu humana se situa entre 200 i 6000Hz amb una intensitat variable entre 30 i 70dB. Aquesta competència entre el so desitjat i el que no ho és, té resultats perjudicials sempre. En l’àmbit laboral això representa :

- Disminuir la seguretat laboral ja que el treballador rep en dificultat l’avís d’un possible perill.

- Disminueixen les oportunitats de formació del treballador ja que la comunicació oral queda parcialment afectada.

- Obligar al treballador immers en aquest ambient a utilitzar una intensitat vocal alta, realitzant un sobreesforç vocal que li pot fer desenvolupar una disfonia disfuncional.

Cansament auditiu

El cansament o fatiga auditiva és defineix com un descens transitori de la capacitat auditiva. En aquest cas no hi ha lesió orgànica, i l’audició es recupera després d’un temps de repòs sonor, depenent de la intensitat i duració de l’exposició al renou.

De fet seria la resposta fisiològica de protecció de l’oïda cap a sons d’intensitat elevada, més de 90dB, que es manifestaria en una elevació temporal del llindar d’audició persistent després d’haver cessat l’emissió del renou. D’aquest fenomen n’és conscient qualsevol persona que, per exemple, després d’haver estat en una discoteca, pateix durant una estona dificultats per mantenir una conversa i té la sensació de tenir les orelles tapades.

Com més llarg sigui el temps d’exposició més ample serà l’espectre de freqüències afectades. El cansament auditiu afecta les freqüències properes a les del soroll exposat i pot afectar principalment a les freqüències altes més rarament que a les més baixes.

La recuperació del llindar d’audició pot tardar unes hores que dependrà de:

- la intensitat del renou rebut. Com més intens més gran es el desplaçament del llindar d’audició i, per tant, més lenta és la recuperació.

- el temps d’exposició. Com més llarg sigui la durada de l’exposició, més lenta és la recuperació. Aquest punt s’ha de tenir en compte a l’hora de fer les audiometries en el lloc de feina. S’ha d’esperar un mínim de dotze hores després d’haver acabat la jornada per no confondre la fatiga auditiva amb una patologia irreversible.

- les freqüències afectades. Independentment de les freqüències del soroll fatigant, sembla que les freqüències al voltant dels 4000Hz tarden més a recuperar-se.

Hipoacúsia.

Requereix una exposició alta en intensitat i durada del renou o un cansament perllongat que no permet la recuperació.

L’evolució típica mostra una primera fase amb pèrdua d’uns 40dB a la zona de recepció de la freqüència de 4000 cicles per segon que és recupera en acabar l’exposició al renou, sempre en relació a l’audició de base prèvia. En una fase posterior aquesta pèrdua no és recupera, encara que no apareixen dificultats comunicatives. Si l’agressió del renou continua, les lesions s’estenen cap a les cèl·lules sensorials que capten ones de freqüències properes a les de 4000 cicles per segon, així s’inicia un progressiu deteriorament de les habilitats comunicatives auditivo-verbals.

La pèrdua auditiva s’estabilitza si el treballador deixa d’estar en contacte amb el renou.

 

 

 

 

Grau d’hipoacúsia i repercussió a nivell de comunicació

Grau de hipoacúsia

 

Llindar

d’audició

 

Dèficit auditiu

Audició normal

0-25dB

 

Hipoacúsia lleu

25-40dB

Dificultat en la conversació en veu baixa o a distància.

Hipoacúsia moderada

40-55dB

Conversació possible a 1 o 1,5 metres.

Hipoacúsia marcada

55-70dB

Requereix conversació amb veu alta

Hipoacúsia severa

70-90dB

Veu alta i a 30 cm.

Hipoacúsia profunda

> 90dB

Escolta sons molts forts, però no pot utilitzar els sons com a mitjà de comunicació.

 

Una vegada hi ha hagut lesions la seva simptomatologia passa per diferents etapes:

  1. el treballador presenta acúfens al final del dia, astènia psíquica i l’audiometria revela una pèrdua de sensibilitat auditiva a la freqüència de 4000 cicles per segon
  2. la pèrdua auditiva s’incrementa a freqüències properes a 4000 cicles per segon
  3. i la persona refereix algun problema comunicatiu

  4. la pèrdua avança cap a freqüències més baixes amb una clara repercussió en la comunicació auditivo-verbal.

Factors que influeixen en la lesió auditiva induïda per renou:

  1. la intensitat del renou. El llindar de nocivitat del renou se situa entre 85 i 90dB(A). Per damunt de 90dB el renou pot ser nociu a l’home. Per als treballadors un ambient de renou en un nivell superior a 80dB(A) en el Reial Decret 1316/1989, apareix com el límit a partir del qual s’han de prendre mesures preventives específiques.
  2. la freqüència del renou. Els sons més perjudicials són els de freqüències altes, superiors a 1000. La major part dels renous industrials es componen d’ones acústiques amb aquestes freqüències. Per causes encara poc conegudes les cèl·lules ciliades de l’orella interna més sensibles a l’efecte nociu del renou són les que transmeten les freqüències entre 3000 i 6000 cicles per segon.
  3. la durada d’exposició. L’efecte perjudicial està en relació amb la durada en què el treballador està exposat al renou.
  4. la susceptibilitat individual. Encara que és difícil demostrar-ho, s’accepta com a factor la predisposició del treballador.
  5. l’edat. L’efecte del renou és pot sumar a la presbiacúsia.
  6. principalment en aquelles persones a les quals se’ls han eliminat els sistemes automàtics de protecció de les cèl·lules ciliades de l’orella interna, com en la cirurgia de l’otosclerosi i de les timpanoplàsties. Per tant hi hauria una major vulnerabilitat coclear.

2.-Efectes extraauditius:

El renou és un estímul que des del naixement provoca reflex de defensa, i la seva presència provoca efectes psíquics, com alteracions en el descans, en el son nocturna, en la capacitat de concentració, provoca ansietat, afavoreix l’estrès, etc. Ara bé, aquests efectes tindran una resposta diferent segons l’actitud del treballador, la seva sensibilitat individual, els recursos individuals per reduir-lo, el moment de la jornada laboral en el qual es produeix, etc.

1-Sobre el rendiment en el treball, ja que pot interferir en el desenvolupament de feines, principalment les que requereixen gran atenció o de gran complexitat. Malgrat tot l’home en la seva capacitat d’adaptació pot arribar a acostumar-se sense que disminueixi el seu rendiment. Està clar, però, que els treballs que requereixen una gran concentració es veuran més afectats pel soroll.

2-Sobre la comunicació humana. El procés de comunicació depèn d’una varietat de factors que convé assenyalar:

    • factors físics inherents al propi so, com la intensitat, les freqüències i la durada.
    • de les condicions acústiques del local
    • de la distància entre els interlocutors, així com la presència o no del canal visual en el mateix moment de l’acte verbal
    • de l’ús de protectors acústics
    • de l’audició del treballador
    • de l’ús per part del parlant de senyals verbals efectius, és a dir, fets amb una bona articulació, esforç adequat, etc.
    • del coneixement i familiaritat del missatge
    • de les motivacions

Intensitat del renou en dB i valoració subjetiva de la seva percepció

Nivell de dB

Valoració (subjetiva)

30

Dèbil

50-60

Moderat

70-80

Fort

90

Molt fort

120

Ensordidor

130

Llindar de sensació dolorosa

La presència de renou de fons pot dificultar la comprensió del missatge oral, la qual cosa repercuteix en la pròpia seguretat del treballador i en el procés productiu. A més, la presència inesperada d’un renou de forta intensitat pot causar distraccions o moviments bruscs que incrementen la inseguretat en el treball.

3-Interferència amb les activitats mentals i psicomotores

Disminució del rendiment intel·lectual i de la capacitat de concentració. Aquests aspectes influeixen al mateix temps en el treball. També s’ha demostrat que produeix un estat d’irritació i poden ser origen de fatiga i de disminuir l’eficàcia a la feina.

4.-Alteracions en altres òrgans.

Encara que el seu efecte no pot quantificar-se, s’han establert relacions entre el renou i alguns sistemes :

Efectes del renou a nivell sistèmic

Sistema afectat

Efecte

Sistema nerviós central

Hiperreflexia i Alteracions en l’EEG

Sistema nerviós autònom

Dilatació pupil·lar

Aparell cardiovascular

Alteracions de la freqüència cardíaca i hipertensió arterial (aguda)

Aparell digestiu

Alteracions de la secreció gastrointestinal

Sistema endocrí

Augment del cortisol i altres efectes hormonals

Aparell respiratori

Alteracions del ritme

Aparell reproductor – gestació

Alteracions menstruals, baix pes al néixer, prematuretat, riscs auditius en el fetus

Òrgan de la visió

Estretament del camp visual i problemes d’acomodació

Aparell vestibular

Vertigen i nistagmus

Aparell fonatori

Disfonies disfuncionals

 

5.- Efectes sobre el fetus.

S’han demostrat respostes del fetus en relació a estímuls sonors. Els sorolls intensos poden alterar el desenvolupament del sistema sensorial a causa de la seva fragilitat durant aquesta fase.

Estudi clínic.

  1. Exploració bàsica ORL. Inclou evidentment l’otoscòpia i que ens permet descartar altres patologies generadores d’hipoacúsia.
  2. Exploració funcional auditiva. Aquesta exploració és fa normalment amb l’audiometria tonal liminar, és a dir, l’estudi dels diferents tons des de la freqüència de 125Hz, fins a 8000Hz i en relació a la intensitat en decibels. Més rarament podem efectuar també l’estudi auditiu a través del registre dels potencials evocats auditius i nosaltres som partidaris d’efectuar també l’audiometria vocal per avaluar la pèrdua social de l’audició.
  3. Exploració de la repercussió comunicativa. Nosaltres utilitzem el test de la valoració de la funció comunicativa per dèficit auditiu (Tolosa i Coll)

El qüestionari està dividit en quatre apartats. En el primer és pregunta al pacient sobre la capacitat auditiva de sons i paraules, com per exemple si demana als altres que li repeteixin algunes paraules. El segon apartat fa referència a possibles dificultats en converses, com per exemple si li costa mantenir un conversa en grup. El tercer grup de preguntes intenta aclarir la repercussió comunicativa de l’hipoacúsic quan utilitza aparells tècnics habituals com el timbre o el telèfon, i finalment, un quart grup de qüestions que es relacionen amb conductes adaptatives, com si llegeix els llavis durant la conversa, o simplement si s’aïlla per aquesta raó, entre d’altres.

Mitjançant les respostes a les qüestions abans plantejades, un total de quaranta, es fa una valoració familiar, social, laboral, d’habilitats labiolectores i d’ajuts tècnics, i de repercussió psicològica, que ens permeten finalment efectuar un assessorament comunicatiu basat en les necessitats pròpies de cada persona.

Tractaments

1.- Traumatisme acústic agut. No existeix cap tractament completament eficaç, però, en aquest cas, és pot administrar algun fàrmac o també oxigen hiperbàric.

2.- En el traumatisme acústic crònic no hi ha tractament curatiu, per tant tot es basa en una adequada prevenció. De fet no hauria d’existir aquest tipus de patologia, ja que es coneixen perfectament les activitats laborals que la desenvolupen i, per tant, una vegada preses les mesures preventives desapareixeria la sordesa causada per el renou.

Per millorar la comunicació auditiva un recurs al nostre abast es la prescripció d’audiòfons encara que el seu rendiment no sempre respon al que la persona necessita.

Mesures preventives.

1.- Avaluació del risc. L’avaluació de l’exposició al risc ha d’incloure la identificació de cada lloc de treball amb el temps de permanència diària del treballador i la medició del nivell d’intensitat del renou.

2.-Audiometria. Consisteix a determinar el llindar auditiu per a tons purs, tant per via aèria com per via òssia.

Els objectius de l’audiometria són:

-Avaluar l’audició de les persones que estaran exposades al renou en el seu lloc de treball (audiometria d’ingrés).

-Detectar al més aviat possible el deteriorament del llindar auditiu dels treballadors de risc.

-Detectar altres alteracions en l’audició no causades per el renou.

-Avaluar l’audició en acabar el contracte en l’empresa o en el lloc de feina.

-Informar al treballador en relació als canvis audiomètrics per millorar les condicions de protecció auditiva individual.

-Avaluar les mesures que es prenen per evitar les conseqüències nocives del renou.

Abans de realitzar l’audiometria s’han de tenir en compte que s’ha d’informar el treballador del motiu de la prova, del seu procés tècnic i d’allò que es vol aconseguir amb la prova.

El lloc on es realitza la prova també s’ha de tenir en compte ja que es requereix un local silenciós i tranquil, i s’hi ha d’estar una estona després d’haver deixat l’ambient de renou.

Una vegada detectada la pèrdua auditiva amb la davallada del llindar audiomètric, s’han de prendre una sèrie d’accions eficaces, ja que sinó el programa audiomètric només serviria per "detectar com el treballador evoluciona cap a la sordesa".

La mesura més correcta és la de disminuir la intensitat de la font de renou (prevenció primària). Això significa que és una tasca dels dissenyadors industrials, de les empresas en el moment de comprar la maquinària, del seu manteniment, fins i tot aïllar el treballador en cabines insonoritzades, si és possible.

Si malgrat les mesures apuntades es detecta una pèrdua auditiva, s’ha d’insistir en la protecció individual adequada, i en l’ús correcte dels protectors auditius.

Independentment que l’alteració afecti l’àrea conversacional o no, de si l’audiometria mostra un escotoma major de 25dB(A) a 4000 cicles per segon, o és més, s’establirà el diagnòstic de sordesa professional i es transmetrà com a Malaltia Professional. Quan la hipoacúsia afecti l’àrea conversacional, a més de tramitar el punt anterior i un canvi en lloc de feina, la persona podrà ser remesa, amb el seu consentiment, a ser avaluada i qualificada pels equips de valoració de la seva incapacitat.

3.-Criteris per remetre a l’ORL

CRITERIS PER DERIVACIÓ A CONSULTES D’ORL

1. Si a l’audiograma d’ingrés es detecta:

  • Afectació monoaural major del 20%, segons la fórmula A.A.O.O. de 1979, en qualsevol oïda.
  • Afectació unilateral manifestada per una mitjana de 500, 1000 i 2000Hz menor de 25dB en el millor oïda i major de 60dB en el pitjor.

  • Afectació unilateral manifestada per una asimetria interaural mitjana de 45dB en dues freqüències adjacents.

  1. Si a l’audiograma periòdic es detecta:

  • Una caiguda major de 20dB respecte l’audiograma de base en la mitjana de 500, 1000 i 2000Hz.

  • Una caiguda major de 20dB respecte l’audiograma de base en la mitjana de 2000, 3000 i 4.000Hz o dues CSU consecutives.
  • Els mateixos criteris referits per l’audiograma d’ingrés.

 

És evident que en tractar-se d’una pèrdua d’audició irreversible són poques les actuacions que pot fer l’especialista otorrinolaringòleg, però pot confirmar la disminució del llindar audiomètric, pot valorar la incapacitat auditiva i la seva repercussió dins l’àmbit de la comunicació auditivo-verbal, pot detectar altres patologies auditives, pot aconsellar la prescripció d’un audiòfon i pot reforçar la necessitat de protecció auditiva del treballador sotmès al renou a la feina.

4.-Els treballadors exposats al renou, han de tenir un registre, on s’ha de constar l’exploració ORL, l’audiomètrica de base a l’ingrés, i unes audiometries periòdiques amb constància del nivell de renou diari i si utilitza o no els protectors auditius.

Programa de conservació de l’audició. Lluita contra el soroll

Amb aquesta finalitat es crea el Reial Decret1316/1989 sobre protecció dels treballadors davant el risc que pot generar el renou en el treball(10).Com hem anat comentant fins ara, perquè el renou pugui considerar-se nociu es necessiten almenys tres factors: una font sonora, un medi de propagació i un receptor. L’actuació per tant ha de dirigir-se cap a cada un d’aquests factors d’una manera eficaç.

1.- Sobre la font sonora.

Podem considerar que el renou sigui produït per una o per diverses activitats de manera simultània. En qualsevol cas i d’una manera global, podem actuar de diverses maneres:

    • reduint les vibracions
    • reduint les forces d’impacte i d’impulsos
    • reduint les forces de fricció
    • modificant les condicions aerodinàmiques
    • alterant les freqüències de ressonàncies
    • minimitzant l’acoblament entre les fonts i les superficies radiants
    • aïllant individualment cadascuna de les fonts
    • altres, que variaran en funció de les característiques de la font. Per exemple, el soroll pot estar produït per un manteniment deficient o per l’ús d’elements massa sorollosos. En aquest cas es farà necessari millorar el manteniment i canviar els elements defectuosos de la maquinària per altres menys sorollosos.

No hem d’oblidar que la disminució del renou en el seu origen és la mesura més eficaç en la lluita contra la sordesa causada per el soroll.

2.- Sobre el medi de propagació

Es pot aconseguir mitjançant la instal·lació de plafons separadors fets de material absorbent, atenuador, o silenciadors en el supòsit d’extractors de fums o d’aparells d’aire condicionat. S’ha tenir especial cura en les vibracions de l’edifici per dos motius fonamentals: perquè les freqüències baixes són les més difícils d’eliminar i perquè moltes vegades són produïdes per altres elements com canonades, muntacàrregues, etc. que poden passar desapercebuts per la inspecció.

Per minvar l’efecte el renou del trànsit, cal aïllar millor els habitatges. Els habitatges han de tenir unes condicions regulades per normes ben clares. En àrees properes a vies ràpides de circulació es poden col·locar barreres acústiques com parets o bardisses ben atapeïdes, entre d’altres.

 

3.- Sobre el receptor

Una lluita eficaç contra el soroll a l’ambient laboral ha de contemplar, com a mínim, el següent:

    • control dels nivells sonors o control dosimètric personal.
    • des del punt de vista preventiu, revisions mèdiques sistemàtiques que inclouran audiometries.
    • educació sanitària del treballador. A més de donar a conèixer el risc del soroll, pot ser de gran ajuda informar-los dels nivells assolits en el seu lloc de treball i dels resultats de les audiometries practicades.

Es poden prendre les següents mesures:

    • fer rotacions en el lloc de treball, de tal manera que cada persona estigui el mínim de temps possible en un ambient de soroll excessiu .

- evitar que treballi en l’estança on hi ha el focus de soroll, el personal que per les seves funcions no calgui que hi sigui (oficinistes, etc.)

    • fer reducció de la jornada laboral.
    • acudir als protectors auditius com a darrera possibilitat a considerar quan ja no sigui possible cap altra alternativa. En aquest cas estarien indicats els taps homologats, els auriculars o els cascs.

4 .- Altres actuacions.

Per part de les institucions, les quals estan obligades a fer complir les normes i directius establertes. Els organismes encarregats de controlar la salut laboral proposen actuacions basades en tres punts:

    • Avaluació de l’exposició
    • Disminució de l’exposició per mitjà de sistemes tècnics, mesures administratives i control de l’ús de protectors individuals.
    • Mesura dels efectes sobre l’audició a través d’audiometries.

Quant al trànsit, el millor control és el que fa referència al disseny dels cotxes, camions i motocicletes, però també s’ha d’actuar en el control administratiu del renou. També es pot millorar l’estat de la xarxa viària evitant calçades amb un elevat fregadís, superfícies irregulars i esvorancs. Els embussos, la mala sincronització de la seqüència dels semàfors, el trànst pesat per l’interior de les ciutats, són altres causes de renou molest a l’interior de la ciutat a més d’incrementar la pol·lució. La millora continuada del transport públic portarà un doble benefici als ciutadans; menys renou i menys pol·lució.

L’administració ha d’actuar en la regulació dels horaris de les obres públiques i que aquestes tinguin la mínima repercussió possible en els ciutadans.

 

Un programa de control del renou a les empreses comporta les següents etapes:

1.- Preparació d’una carta de renou segons els registres efectuats en cada zona.

2.- Fixació d’objectius de nivell sonor per àrea de renou.

3.- Descripció de totes les mesures empreses amb anàlisi del seu cost i eficàcia.

4.- En el protocol del programa elaborat en funció dels objectius, determinar les prioritats d’acció amb indicació de les dates d’inici i de final de la intervenció.

Educació cívica

Si bé totes les mesures comentades són necessàries, hi ha d’haver una consciència social dels efectes nocius del renou. Els pares i els educadors tenen l’obligació de participar en la lluita contra el renou excessiu per col·laborar a reduir els efectes irreversibles sobre el sistema auditiu així com per millorar el benestar de la població. Els efectes beneficiosos d’un medi sonor adequat són múltiples.

La directiva de la Comunitat Europea en relació a la protecció dels treballadors contra el renou i d’obligat compliment a l’Estat Espanyol a partir de l’1 de gener de 1990, estableix que l’exposició diària personal a partir de 85dB(A) s’han de posar en marxa mesures de vigilància auditiva i que l'exposició a 90dB(A) no s’ha de sobrepassar. Però no sempre aquestes normes es fan complir i això es deu, per una banda, al cost econòmic que suposa la consecució de nivells de renou inferiors, de vegades pel fet de tractar-se de sectors industrials en crisi i, per altra banda, les investigacions presenten buits metodològics quant a la forma de selecció dels treballadors exposats a renous discontinus, a la falta d’escreenig de patologies auditives associades i a la realització de proves audiomètriques no estandarditzades.

És a dir, la relació dosi de renou/efecte sobre l’audició no està ben definida i a més l’efectivitat dels protectors individuals és variable segons estudis fets per diferents fabricants.

El Reial Decret que regula la protecció dels treballadors davant el renou en el treball, estableix una sèrie de requisits:

    • Les empreses que tinguin treballadors exposats a renou diari de 80dB(A) o puntes de 140dB(A) hauran d’establir un programa de control audiomètric.
    • S’indiquen la tècnica audiomètrica, el tipus d’aparell audiomètric, la seva calibració i les condicions del lloc on s’ha de fer la prova.
    • S’han fer les proves d’ingrés al lloc de feina i controls periòdics.
    • Una vegada detectada una pèrdua auditiva, el treballador haurà de ser remès a l’otorinolaringòleg per confirmar el diagnòstic. En el mateix decret s’indica la pauta d’anamnesi i exploració que ha de fer l’especialista.
    • També s’indiquen les accions que s’han de prendre per part del treballador, de l’empresa i de tractar les fonts del renou.
    • Es important l’apartat que fa referència a la contraindicació de treballar en ambients de renou a treballadors amb antecedents d’altres patologies auditives.
    • Finalment s’indica l’obligatorietat de fer un tractament estadístic de les dades epidemiològiques.

El factor renou causa un defecte orgànic a l’oïda interna que a la vegada desenvolupa una alteració funcional que pot ocasionar una discapacitat. La discapacitat representa una minusvalia que no pot reduir-se a través dels tractaments mèdics, quirúrgics o rehabilitadors. I això condueix a una disminució de la qualitat de vida per part del malalt i, a més, un cost econòmic per la societat.

 

He dit

 

Bibliografia

  • 1. Victor Goodhill. Diseases, deafness,and dizzines. Harper Row.1979
  • 2. J.J. Ballanger. Enfermedades de la nariz, garganta, oido, cabeza y cuello. Ed. Salvat Editores, 1988
  • 3. J. Traserra. P.Abelló. Otorrinolaringologia. Ediciones Doyma 1992
  • 4. P. Srinkle W Bodenheimer. En Otologia Paparella-Shumirck. El otorrinolaringólogo y la ley de seguridad y salud ocupacional. Ed. Panamericana.1987
  • 5. Gouteyron JF, Nottet JP Encyclopédie Médico-Chirurgicale. Surdité professionelle. Edicions Techniques.1995
  • 6. E. Ruiz Carmona. Traumatismo sonoro. (I reunión Nacional Traumatismos Otorrinolaringológicos), Málaga 1970
  • 7. El Soroll. Direcció General de Salut Pública. Generalitat de Catalunya.1988
  • 8. Ana Mª García García. Estudio de los efectos del ruido ambiental sobre la salud en medios urbanos y laborales. Generalitat Valenciana. 1991.
  • 9. Rafael de España. El Trauma Sonoro. Pràctica Otoneumoalergia. 2000
  • 10. Ruido. Comisión de Salud Pública. Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud. Ministerio de Sanidad y Consumo.2000
  • 11. Exposición a Ruido. Salud Laboral. Documentos Técnicos de Salud Pública. Gobierno Vasco.1992
  • 12. Annie Moch. Los efectos nocivos del ruido. Nueva Paideia. 1985