• Imprimir
• Enviar
• Agregar

DES DEL MOLÍ

Cel i infern

Maria de la Pau Janer

La música pot ser un regal de la vida. També pot ser una agressió. En aquest món de contrastos, una mateixa cosa pot ser cel i infern a la vegada. Tot depèn de l'ús que en facem i, sobretot, del grau de respecte que demostrem cap als altres en fer-ho. Hi ha paràmetres per a la música. Si ets sol a casa, pots deixar-te emportar per un rampell i posar la música a un volum molt elevat. La música pot crear-nos una grata sensació de mur amb el món. Ens en separa i ens en protegeix. La música elevada envoltant-nos ens produeix la sensació de tenir un mur protector entorn de nosaltres. No hi ha res més agradable que sentir-se abraçat per la música, si l'has triada tu, naturalment.

Quan la música et ve imposada d'una casa veïna, la cosa perd tota la gràcia. Aleshores es converteix en soroll inoportú, en inconveniència o intrusió. Joan S.A. té vint-i-set anys i és de Montgat. El Tribunal Suprem l'ha condemnat a dos anys de presó per un delicte contra el medi ambient. A qualsevol hora de la nit, posava la música molt alta. Un dels seus veïns va arribar a telefonar dinou vegades a la policia. L'home va ser sancionat en diferents ocasions, però no en feia gaire cas. És evident que la seva passió per la música o les ganes de molestar els altres el guanyaven.

Segons els jutges, l'acusat posava en perill greu la salut dels seus veïns. No ho dubto. El volum massa elevat és un càstig per als qui es veuen obligats a escoltar una música que no han triat, sobretot quan ocorre de nit. El silenci és la millor companyia per a un son reposat. La contaminació acústica, cada vegada més freqüent al nostre entorn, és un factor agressor més. Patim tantes agressions no verbalitzades que arribam a confondre-les amb la normalitat. Pot semblar normal que ens inundin sorolls de tota mena, quan tenim dret al silenci. Podem creure que la música que trien els altres és un càstig que no ens queda més remei que haver d'aguantar, quan tenim dret a dir prou.