CAMPANADES
Visc
en un àtic, davant per davant del campanar d'una església.
Va
ser una de les coses que em van decidir a agafar aquest pis, quan el vaig venir
a veure per primer cop.
"Que bé!", vaig pensar, "Que
romàntic, que bonic!". Ja m'ho vaig imaginar: un sopar amb espelmes
a la terrassa, sentint les campanes i veient el rellotge il·luminat de
l'església. Vaig decidir que sí, que era justament el que estava
buscant.
I sí, és molt bonic, queda molt bé quan parles
amb algú per telèfon i et diu "Ai, on ets? Sento unes campanes..."
i tu, orgullosa, "sí, és que tinc un campanar davant de casa".
Tothom ho troba meravellós. Suposo que et transporta una mica en el temps
i et fa pensar en algun poblet del Pirineu, en les vacances d'estiu, en les vaques
i les torrades amb mantega i melmelada de la casa de turisme rural on et vas estar.
Suposo que també hi deu haver algú a qui li recordi el dia que es
va casar, o el diumenge de Rams de quan era petit, o aquella missa tan bonica
que va sentir un dia a Montserrat. No pas jo, però.
El que passa és
que quan vaig agafar el pis era una noia joveneta, sense més problemes
que saber si el despertador em sonaria al matí per arribar a l'hora a la
feina o si tindria prou llet per esmorzar. I ara, no és que no sigui jove,
però m'ha passat una cosa que mai hagués ni somiat, tenint en compte
que sóc una persona que sempre he pogut dormir dreta: tinc insomni. I de
cop, aquest campanar que tanta companyia em feia i que tant m'alegrava les tardes
de lectura, és com una llosa que em recorda l'estona que fa que no dormo.
I sona un quart, i dos quarts, i tres quarts i tu penses "Ostres, ja han
passat 45 minuts des que sóc al llit...". Jo, que fa uns anys m'adormia
abans i tot que l'orella em toqués al coixí! La una, i les dues,
i un quart de tres. I no pares de donar voltes al llit maleint el dia en què
se't va ocórrer llogar el pis. I et vas posant neguitosa perquè
quan sents els tres quarts, sobretot si són de dotze, penses, "Ara!
Ara, m'hauria d'adormir!, tinc quinze minuts per adormir-me, va, va, adorm-te!",
perquè si a les dotze en punt no t'has adormit encara, els nervis et poden
quedar malmesos per la resta de la setmana: primer els quatre quarts i després
les dotze campanades. I a sobre, per si un cas no ho has sentit prou bé,
al cap d'un minutet ho repeteixen.
Sincerament, hi ha algú a qui li
pugui interessar sentir les campanes tota la nit? Carai, que tothom té
rellotge, a aquestes alçades!
A més a més hi ha una altra
cosa. Si et despertes a mitjanit amb les campanes, tampoc saps mai quina hora
és perquè no hi ha manera de saber si t'has perdut alguna campanada
de les del principi o no, amb la qual cosa poden ser perfectament les quatre de
la matinada o bé les sis, si quan han sonat les dues primeres tu encara
no t'havies despertat. Ah, és clar! Ara ho entenc! Per això ho repeteixen,
després!
Eva
Santana
eva@sopaboba.com
