28/09/03

Més sobre el dret a divertir-se d'uns i el dret a descansar d'uns altres

Ricard Martínez

E stà bé que puguem treure el tema, sobre lleure i descans, de les planes de notícies i el portem a les de debat, per tal d'arribar a conclusions sensates, efectives i volgudes. El paradigma del debat és clar: ¿com fer possible el descans dels veïns, altrament irrenunciable, amb el lleure de veïns i no veïns, altrament lliure i potser necessari? Aquest és doncs el paradigma que em trobo com a nou regidor del districte de Gràcia. I és un tema que estem treballant des del dia següent a la meva arribada.
Caldria assenyalar en primer lloc els elements que crec que són necessaris per abordar la problemàtica. Un element cabdal és conèixer la informació exacta, és a dir quantificable en la mesura que es pugui, que ens aproximi a una realitat científica i no subjectiva.
Un segon element és el fet de determinar els interlocutors, si ho volen actors, que hi intervenen, és a dir: veïns i veïnes, comerciants (de botiga i de bar), usuaris, entitats, col·lectius, etc. que promouen activitats als barris i el mateix Ajuntament. Aquí ens adonarem que, a excepció de l'Ajuntament, la resta de possibles interlocutors varien, de forma, expressió i mode, a cada racó on es genera alguna problemàtica d'aquest tipus.
Un tercer element és l'atenció a la diversitat, la qual cosa també ens permet aportar-hi solucions múltiples, variades i complementàries. Podem parlar d'estils d'oci, d'urbanisme propiciatori, d'excés o mancança de determinats locals o comerços, de permisivitat, d'educació i fins i tot d'intervenció coercitiva de la Guàrdia Urbana, etc.
I finalment, l'element més important crec que és la capacitat de diàleg i l'oportunitat d'arribar a acords entre el màxim d'interlocutors possibles. El diàleg és la base de la convivència i només a partir d'aquest es pot arribar a solucions de llarga durada.
Si no es tenen presents aquests elements que determinen el debat això ens porta que la solució proposada sigui la de "fer-ne fora els repatanis", com diu Huertas Claveria. I encara afegeix que "és possible que hi hagi algun enfrontament...", i sincerament m'hauria agradat un altre tipus d'aportació que enriquís més el debat.