15/08/04

QUADERN

DE CIUTAT

Contaminació acústica

Lluís-Anton Baulenas

B arcelona és un milió de coses, a més a més de La Cosa d'aquests dies. En particular, n'hi ha una que és semblant als ocells migratoris, que no fallen mai a la seva cita anual: les obres públiques estiuenques. I enguany, més en concret, les destinades a reduir el soroll dels nostres carrers. En aquesta nostra Barcelona, cap i casal de Catalunya, les contradiccions són a l'ordre del dia. De fet, Barcelona, si no fos contradictòria, probablement no existiria. O existiria d'una altra manera, més difusa, menys dinàmica. Barcelona és contradictòria perquè Catalunya també ho és. Fixem-nos, per exemple, en la qüestió del soroll ambiental. Cada any, si hi haguessin unes olimpíades dedicades a aquesta qüestió, guanyaríem la medalla de plata darrere de Tòquio.

El soroll és consubstancial a Barcelona. I com que la ciutat és contradictòria, el seu ajuntament també ho és. I així, al mateix temps, coincideixen els primers vols de l'helicòpter que fa passejos turístics amb la campanya estival de l'ajuntament per instal·lar capes i més capes d'asfalt sonoreductor. Un, que viu al carrer Muntaner, no sap apreciar aquesta sonoreducció, ja que durant la setmana el soroll és tan gran que no és nota, i quan arriba el cap de setmana el trànsit es redueix fins a uns límits decents i, aleshores, ja no cal sonoreduir. El cas és que els veïns dels barris propers a la base de l'helicòpter no paren de queixar-se. Diuen que l'aparell fa molt de soroll, que no els deixen tranquils. I afegeixen que, a més, sembla mentida que una mena d'entreteniment turístic costi seixanta euros per una activitat de només deu minuts. Tothom es fixa en el preu, és ben curiós. Per què? És entreteniment, com si volen posar el viatge a 1.000 euros. Darrere aquesta insistència hi veiem, sense dubte, l'enveja. Vénen a dir: no solament ens esteu molestant (o torturant) amb el vostre soroll, no solament l'ajuntament (i els militars) us han donat permís per fer-ho, sinó que a més, us esteu fent d'or.
La companyia de l'helicòpter respon molt civilitzadament a les queixes dient que tenen fet un estudi que demostra que, fent la volta que fan (se'n van cap al mar per agafar altura), en principi, no augmenten el so ambiental d'una manera significativa. Què passa, que els veïns tenen l'oïda massa fina? Suposo que ni una cosa ni l'altra. El que passa és que aquestes persones (les mateixes que, contradictòriament, a la manera barcelonina, tenen la tele a tot volum amb les finestres obertes o han instal·lat el compressor de l'aire condicionat al celobert perquè tothom el senti durant tota la nit) pensen que això de l'helicòpter és una collonada, que amb el globus captiu ja fèiem (i a més, era silenciós). I si no, que els turistes s'enfilin al telefèric de Montjuïc. Per contra, l'aire condicionat i la tele són productes imprescindibles per a la qualitat de vida (encara que, contradictòriament, treguin de polleguera més gent i durant més de temps que l'helicòpter turístic).

Sempre hem d'estar de la banda dels veïns que volen dormir. Que no és just que et diguin que si t'has d'aixecar a les set per anar a treballar, no haver-te comprat el pis a Gràcia i així no patiries el soroll dels bars. O que no visquis prop de la Ciutadella i així no hauràs de sentir els timbals i els bongos (amb la curiositat afegida que les autoritats mateixes han donat permís a aquesta mena de festival). Si vas a la contra del signe dels temps és el teu problema, o sigui que a aguantar-se. No és just perquè, en general, aquests veïns que volen dormir ja hi eren molt abans que obrissin els bars o s'instal·lessin els bongos al parc. És el mateix cas desgraciat dels habitants dels blocs de pisos als quals l'autopista de Barcelona a Sabadell els passa a un parell de metres de casa, al terme de Ripollet. No hi ha manera de dormir, de blindar, de silenciar res de res. Derrota total. I a més, els seus pisos són els únics de Catalunya que ignoren la bombolla immobiliària: cada cop valen menys, no els vol ningú. Doncs bé: aquests pisos ja hi eren abans que es fes l'autopista. Primer van ser els pisos i després l'autopista. Eren altres temps, és clar. I qualsevol protestava. Ara és diferent (per a ells, no; protesten però ningú no els fa cas).

A Barcelona, l'ajuntament també fa soroll quan talla el trànsit de matinada per sonoreduir entre un 5 i un 10 per cent l'índex de contaminació acústica de la ciutat. L'helicòpter fa soroll, però en fa per Barcelona i la modernitat (ja som com Nova York). I els veïns també fem soroll perquè som mediterranis. I aquí, a l'estiu fa calor. I per tant, si no tenim aire condicionat, obrim les finestres i contaminem amb la tele. I si en tenim, les tanquem i aleshores contaminem amb el compressor. En resum, que qui estigui lliure de qualsevol mena de contaminació acústica, que llanci la primera pedra.

La setmana que ve, perquè no sigui dit, parlarem del Fòrum.